El gall ja no canta,
i el matí comença sense hora,
les campanades només anuncien
hores de morts..
Els carros de pagès
ja no passen pel carrer.
S’han perdut identitats de tradició.
Ben poca cosa queda per destruir.
Cada dia hi ha més boques
que esperen poder
mossegar a la vida...
Mentre l’esperit de la
societat resta tipa.
Hi ha mans
que passen fred
demanant a la cantonada.
Mentre una part
de la societat gasta
amb butxaca de ric.
Hi ha infants que han despertat
i els seus pares ja eren morts.
Una guerra ha destrossat el seu cos.
Però mentre hi hagi
fabriques de guerra
i homes per matar,
el negoci ho pot tot...
onatge
Aquest poema té més de vint anys..., i malgrat tot encara resulta vigent... Malauradament!
ResponEliminaonatge
Hauràs de dir que estàs fins a...Com en Llach!
ResponEliminaQue se n'ha fet de l'evolució? No em refereixo pas a la física.
Bon dia i bona reflexió, Onatge.
Sí, n'estic fins allà... De fet fa més de tres segles que és allò de: Cornuts i pagar el beure...
ResponEliminaDes del mar.
onatge