dilluns, 19 de juliol del 2010

Llavis de sal...




Necessiten un bes

que no és mai besada...


Defugim solituds

que de vegades

portem lligades

com el cordó umbilical...


De dues tendreses

no sempre neix

la carícia, o neix

però li falta vida...


Ara beso la rosada

dels llavis amb

gust de sal...


onatge



6 comentaris:

  1. Les solituds, a l'estiu, es tenyeixen de besades de sal que reparteix l'onatge marí.

    ResponElimina
  2. De vegades a punta d’alba, quan neix el primer raig de sol, despertem esquitxats de rosada, plena d’amargor solitària, que l’ànima no desitja. Però, la flaire de la sal esberla la matinada.
    Més felicitats, Onatge.

    Maria Consol

    ResponElimina
  3. La salabror d'uns llavis parla de llàgrimes...Potser no és el que has volgut reflectir al teu poema, però m'ha vingut aquesta imatge.

    ResponElimina
  4. noves flors, les solituds a cada estació es vesteixen del seu color...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Maria Consol, no visc en solitari, però la solitud m'encanta... Una abraçada de solitud, una copa d'aigua de lluna, una espurna de mar i...


    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. Pilar, no, no parlava de llàgrimes, em refereixo "Ara beso la rosada dels llavis amb gust de sal...". Aquesta rosada potser de la proximitat del mar... I en tot cas serien llàgrimes de felicitat...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina