Necessiten un bes
que no és mai besada...
Defugim solituds
que de vegades
portem lligades
com el cordó umbilical...
De dues tendreses
no sempre neix
la carícia, o neix
però li falta vida...
Ara beso la rosada
dels llavis amb
gust de sal...
onatge
Les solituds, a l'estiu, es tenyeixen de besades de sal que reparteix l'onatge marí.
ResponEliminaDe vegades a punta d’alba, quan neix el primer raig de sol, despertem esquitxats de rosada, plena d’amargor solitària, que l’ànima no desitja. Però, la flaire de la sal esberla la matinada.
ResponEliminaMés felicitats, Onatge.
Maria Consol
La salabror d'uns llavis parla de llàgrimes...Potser no és el que has volgut reflectir al teu poema, però m'ha vingut aquesta imatge.
ResponEliminanoves flors, les solituds a cada estació es vesteixen del seu color...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Maria Consol, no visc en solitari, però la solitud m'encanta... Una abraçada de solitud, una copa d'aigua de lluna, una espurna de mar i...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Pilar, no, no parlava de llàgrimes, em refereixo "Ara beso la rosada dels llavis amb gust de sal...". Aquesta rosada potser de la proximitat del mar... I en tot cas serien llàgrimes de felicitat...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge