El dia és una flama encesa,
de nosaltres depèn viure a flama
o agafar només les cendres.
Dies d’espines engalanades
i potser a cada espina
una llum de color...
Una ferida dins de la ferida.
Quan la solitud és un clamor.
El maridatge entre
paraules i sentiments.
Una creu que ha perdut
els claus...
Les campanes sense temps.
Les mans fredes i esclavitzants.
Tota una lletania per
deformar la realitat.
La poca higiene mental.
Bruts de pensament
paraula i obra.
Els somriures d’escamot
d’afusellament...
Els que semblen engendrats
amb esperma congelat...
I viuen i moren a la
nevera dels sentiments.
Proclames de pa sucat amb oli...
El migdia de la poca fe,
que mai no té el dia sencer...
La condició humana
no em fa por, és
l’actitud humana
la que m’espanta.
A la societat tots hi posem
la nostra mà, alguns
els dos peu s...
onatge
els sentiments no sé si mai els sabré trobar a la nevera!
ResponElimina:)
fanal blau cadascú sap el caliu que necessiten els seus sentiments...
ResponEliminaDes del mar.
onatge