dijous, 8 de juliol del 2010

El dia és una flama encesa...



El dia és una flama encesa,


de nosaltres depèn viure a flama

o agafar només les cendres.

Dies d’espines engalanades

i potser a cada espina

una llum de color...


Una ferida dins de la ferida.

Quan la solitud és un clamor.

El maridatge entre

paraules i sentiments.

Una creu que ha perdut

els claus...


Les campanes sense temps.

Les mans fredes i esclavitzants.

Tota una lletania per

deformar la realitat.

La poca higiene mental.

Bruts de pensament

paraula i obra.


Els somriures d’escamot

d’afusellament...

Els que semblen engendrats

amb esperma congelat...

I viuen i moren a la

nevera dels sentiments.

Proclames de pa sucat amb oli...

El migdia de la poca fe,

que mai no té el dia sencer...


La condició humana

no em fa por, és

l’actitud humana

la que m’espanta.

A la societat tots hi posem

la nostra mà, alguns


els dos peu s...

onatge




2 comentaris:

  1. els sentiments no sé si mai els sabré trobar a la nevera!

    :)

    ResponElimina
  2. fanal blau cadascú sap el caliu que necessiten els seus sentiments...

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina