El govern español i francès
són els barrots de la nostra
presó imposada.
Cal esmolar
i trempar les falç
dels nostres avis
i segar barrots...
ningú no té dret
a barrar-nos el
pas pel nostre propi
camí i ofegar-nos amb
l’aire que ens cal
per respirar i viure.
Toqueu les campanes,
les nostres, no les de
l’església, aquestes
sempre estan sordes...
Que repiquin les
campanes de la llibertat,
que desperti tothom.
Que cap presó
no empresoni
a cap persona
per les seves
creences ni idees,
encara menys per
les seves paraules.
Només els governs covards
empresonen les idees,
el pensament...
Que el nostre vot
no sigui el nostre botxí...
I que la permissivitat no sigui
tampoc el pa del nostre coixí.
Sembrem la nostra
veritable història
que la tenim en
les arrels de fa segles.
Ningú no ens ha de regalar res.
SOM PERQUÈ SOM
I PERQUÈ VOLEM SER...
Visca Catalunya,
i visca Catalunya
en llibertat!
onatge
onatge em quedo amb questa frase:
ResponEliminaQue el nostre vot
no sigui el nostre botxí...
cal que ho entenguem bé... però els botxins, a vegades, surten on menys te'ls esperes... intentarem no errar el vot, però... com saber què faran quan siguin més i menys a dalt?
Esperem no errar en el vot i en la confiança, Onatge.
ResponEliminaUna abraçada lliure en una terra lliure.
Carme, Pilar, el vot ens en l'han descafeïnat, l'han barrejat, se l'han venut... Li han canviat la camisa, els ideals, l’han fet combregar amb rodes de molí..., li han fet entrar el clau per la cabota... Se l’han repartit entre ells... No veig ningú que es mereixi el meu vot, tots van amb males companyies...
ResponEliminaUna abraçada sense vot.
onatge
D'acord amb tot el que es diu aquí, i sobre el darrer comentari sobre que ningú es mereix el teu vot, deixo anar una idea que em sembla genial, que practica una bona amiga i que també penso fer meva:
ResponEliminaDavant el desencís en tots el partits polítics, creient que l'abstenció és un vot no responsable i que el vot en blanc afavoreis uns o altres, opta per un vot nul. Però no pas ratllant o trencant la papereta, sinó que agafa una butlleta d'idèntiques dimensions i hi copia un poema amb un petit comentari.
D'aquesta manera, eleva la poesia a la categoria d'entitat capaç d'ostentar el poder si no polític, sí vital.
Us n'he deixat la idea per si vol tenir més seguidors.
Una abraçada.
galionar aquesta és una bona tàctica, no l'he practicat mai. I en tot cas a l'hora de votar cal optar per gent jove i trempada i que encara no estan borratxos de poder...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Tens raó en tot.
ResponElimina"Som perquè som i perquè volem ser"
Tan de bo que ho aconseguim!!!
Una abraçada
donadesal
Montserrat, fa tres segles que HO VOLEM... Estem avesats a viure lluitant...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge