Quan dic “intent” de poema, ho dic convençut, aquest poema com altres han estat escrits després d’haver-ne llegit un a Itineràncies Poètiques, i en menys de cinc minuts escriure’l i publicar-lo…
Retaules...? Només
els que emmirallen
el teu somriure, el
que s’hi pentina
la posta de sol,
el de la lluna plena,
el de la primera abraçada...,
el que el poema
hi canta el seu eco,
el de la llibertat,
el que dona i home
hi forgen l’ara i aquí,
el de la gran foguera...,
el de la nuesa sense vergonya
i sense l’hòstia de cap religió...
Retaules de vida, d’ahir,
d’avui, d’ara..., el dels estúpids
que sempre hi estan
penjats com una llufa...
onatge
Retaules amb la policromia del teu tarannà...
ResponEliminaPilar, ara sí que m'has fet sortir els colors...
ResponEliminaDes del mar.
onatge