Amor
paraula
curta.
T’estimo
paraula
llarga,
i la primera
lletra sembla
una creu...
Potser
tot plegat
només és
una gramàtica
profunda que
s’ha de deixar
que surti
a flor de pell...
El cos
només és
una flor
amb fruit
del temps...
La dolçor
i el desig
és d’eternitat.
onatge
Jo diria que, si el cos és una flor amb fruit del temps, és una flor efímera i els seus fruits també...Quina diferència hi ha entre l'efímer i l'etern, quan es parla d'amor?
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema, Onatge.
Bon dia!
Hola Pilar, després d'un comentari teu podria escriure un altre poema. Per efímer vull dir que el cos, la bellesa física, és efímer, però l'amor profund, arrelat, és d'eternitat...
ResponEliminaUna abraçada amb la brisa de mar.
onatge
Aquest poema ja el vaig venir a llegir un parell de cops. Em semblava que no calia dir res més, però ara torno per dir que jo també ho veig així, l'amor té la part efímera i la part d'eternitat.
ResponEliminaFa il·lusió veure les Itineràncies Poètiques a la teva barra lateral. Gràcies!
Carme no m'has de donar les gràcies de res. Em va fer il·lusió posar l'enllaç amb el teu dibuix de vida. Tot i que no hi sóc massa destre en informàtica, me'n vaig sortir...
ResponEliminaPel què fa a l'amor, té tant..., que és impossible dir-ho tot...
Una abraçada amb brisa de mar.
onatge