La sang
galop de vida
o trot de mort.
El cos illa i tot...
Aigua, un glop.
De la creu, cap record.
De la lluna, un petó.
Del sol, la carícia.
De la mar, la sal i el viatge.
La paraula, sempre amb
accent i fonament.
De les flors, un pètal en flor...
Que cap clau no tanqui
cap porta oberta de bon grat.
Tenir sempre un no
quan calgui un no.
Sense arrels només som
una engruna de pols al vent.
Que les cartes no
siguin mai un joc...
onatge
Un capvespre preciós!
ResponEliminaQue les cartes no siguin mai un joc... ara em fas rumiar, veus? no sé ben bé que vols dir...
Bona nit, onatge
Carme, quan vaig escriure aquest poema justament el que pretenia és el que tu dius, que qui se'l llegeixi, rumiï...
ResponEliminaNit bona, Carme.
onatge
M'ha agradat moltíssim, els colors, la forma, la forma de les lletres... Espectacular...
ResponEliminasempre que pugui ser...galop de vida!
ResponEliminauna abraçada, onatge!
em fa pensar en la cançó del sabina de que el corazón no se pase de moda...és molt bonica, també.
ResponEliminaAntònia deu ser que llegeixes amb bons ulls...
ResponEliminafanal blau, és veritat, al galop!
S.N. No conec la cançó del Sabina, però gràcies.
Una abraçada ran de mar.
onatge
M'atrau el bàndol de núvols, que assenyalen...Què deuen assenyalar? Les postes de sol amb tons rojos, són per a mi les més boniques.
ResponEliminaHola Pilar, el bàndol de núvols assenyala la terra de l'enyor, la font del silenci, l'arbre de les carícies, el llaurat dels absents, el repòs dels somriures, el poema de les llàgrimes. Segurament que assenyala més coses...
ResponEliminaUna abraçada des dels núvols.
onatge
M'han agradat moltes de les antítesis que empreea; entranyables...
ResponEliminaTambé m'han arribat les línies "Sense arrels només som
una engruna de pols al vent"...cuanta raó, no podrem saber a on volem arribar, si no sabem d'on venim...
Una abraçada des de l'Oceà Pacífic, Onatge!!!
Vitta, m'ha arribat la teva abraçada travessant els mars... Gràcies per acompanyar-me.
ResponEliminaUna abraçada ran de mar.
onatge