dimarts, 29 de juny de 2010

La sang...

La posta de sol és de fa una estona...


La sang


galop de vida


o trot de mort.


El cos illa i tot...

Aigua, un glop.

De la creu, cap record.

De la lluna, un petó.

Del sol, la carícia.

De la mar, la sal i el viatge.

La paraula, sempre amb

accent i fonament.

De les flors, un pètal en flor...

Que cap clau no tanqui

cap porta oberta de bon grat.

Tenir sempre un no

quan calgui un no.


Sense arrels només som

una engruna de pols al vent.


Que les cartes no

siguin mai un joc...


onatge

10 comentaris:

  1. Un capvespre preciós!

    Que les cartes no siguin mai un joc... ara em fas rumiar, veus? no sé ben bé que vols dir...

    Bona nit, onatge

    ResponSuprimeix
  2. Carme, quan vaig escriure aquest poema justament el que pretenia és el que tu dius, que qui se'l llegeixi, rumiï...

    Nit bona, Carme.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. M'ha agradat moltíssim, els colors, la forma, la forma de les lletres... Espectacular...

    ResponSuprimeix
  4. sempre que pugui ser...galop de vida!

    una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  5. em fa pensar en la cançó del sabina de que el corazón no se pase de moda...és molt bonica, també.

    ResponSuprimeix
  6. Antònia deu ser que llegeixes amb bons ulls...

    fanal blau, és veritat, al galop!

    S.N. No conec la cançó del Sabina, però gràcies.

    Una abraçada ran de mar.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. M'atrau el bàndol de núvols, que assenyalen...Què deuen assenyalar? Les postes de sol amb tons rojos, són per a mi les més boniques.

    ResponSuprimeix
  8. Hola Pilar, el bàndol de núvols assenyala la terra de l'enyor, la font del silenci, l'arbre de les carícies, el llaurat dels absents, el repòs dels somriures, el poema de les llàgrimes. Segurament que assenyala més coses...

    Una abraçada des dels núvols.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. M'han agradat moltes de les antítesis que empreea; entranyables...
    També m'han arribat les línies "Sense arrels només som
    una engruna de pols al vent"...cuanta raó, no podrem saber a on volem arribar, si no sabem d'on venim...

    Una abraçada des de l'Oceà Pacífic, Onatge!!!

    ResponSuprimeix
  10. Vitta, m'ha arribat la teva abraçada travessant els mars... Gràcies per acompanyar-me.

    Una abraçada ran de mar.
    onatge

    ResponSuprimeix