diumenge, 20 de juny de 2010

Viatger caminant amb dos peus...



Vi atger caminant amb dos peus...

Els campanars marquen a campanades

el temps i vida de cada terme.

Marges de pedra sense mans que els estimin.

La petita ermita davant del mar,

la fe de les pedres fa que s’aguanti dreta.

Camins de mort o de festa

segons hi vagis o t’hi portin...

Aire pur amb el marduix i la ginesta.

Pujades a peu i amb bicicleta.

La serenitat del mar, la petjada a la sorra.


A temps de lluna tantes gestes

i també tantes llàgrimes de desfeta.


Aquell fred agradable a la cara.

La nit arriba entre intrigant i distreta.

La farigola quan la muntanya

era florida i neta...

La platja que veia arribar els homes

lliures fets esclaus amb cadenes,

la mateixa platja on s’embarcava

el vi rumb de les copes d’Amèrica.

Viatger caminant d’uns camins

que potser només existeixen

en la meva pols de records...

onatge


3 comentaris:

  1. Un alfabet de memòria escrit a la lluna dels records.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. Francesc, noves flors, què seríem sense records...? I de vegades a temps de lluna, mira...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix