dimecres, 9 de juny de 2010

Un Déu envasat al buit...


El Déu que em volen vendre

embotellat, embolicat i amb

l’etiqueta del preu, no m’interessa.

Em volen vendre un Déu

imposat i limitador...

Uns falsos profetes que fan

servir la creu de martell,

no gràcies, no m’interessen.

I les campanes que només sonen

per apagar el clam de llibertat,

i el lament dels oprimits per la creu...


Ja ho he dit més d’una vegada

trenqueu totes les cadenes que esclavitzen.

Que cap cel no aixafi les vostres il·lusions,

ni cap infern tampoc.

I a l’altar consagreu-hi llavors

en naixeran flors, no barregeu

l’aigua amb el vi, la boca

us farà mal alè...


Que deixin respirar els sants i les verges

que ja les han martiritzat bastant.

L’església no ha de consagrar riqueses

així podrà tenir les portes obertes...


Venen un Déu envasat al buit...

Amb massa additius: antioxidants,

aromes..., conservants.

Ningú no la vist i tothom el descriu...

La vida i la mort és de Déu ?

La vida em ve donada per la natura,

i la mort ens ve donada per la vida.

Si hi ha un Déu, només és l’àrbitre,

i de vegades veient el resultat del partit de viure...

Massa religions que ens acaben ofegant

l’aire que respirem, o hauríem de respirar.

Ens fan els ulls cecs a la vida.

Venedor de fe no és cap ofici,

en canvi tenen molt benefici...

I el pecat original... Jo no en

conec cap de pecat original.

No hi ha res més pur i més innocent

que un infant acabat de néixer.

Llavors encara no està contaminat.

Les creences poden ser bones,

però el fanatisme mata a la persona.

El teatre de l’església fa segles i segles

que dura i sempre és igual

no canvien ni el decorat ni el guió,

i tot és de cartró menys el dolor.

Com es pot acumular tanta riquesa

sota els claus de la creu ?

Urbanitzar el cel i vendre’n

parcel·les tampoc és seriós.

Llepar els peus dels rics i

allunyar-se dels pobres tampoc ho és.

Abraçar-se a les faldilles...

del senyor rector,

no és apropar-se a Déu.


A la vida hi ha un horitzó

de fe i de profunditat, que pot ser religiós

o no, però ningú no pot imposar

res a ningú.


En cada guerra hi ha la mà

del fanatisme d’una religió...

Cap religió no et farà ni et vol lliure,

ni et deixarà ni ser ni viure lliure,

sempre seràs esclau d’un temor

que t’imposaran a cops de creu...

onatge

7 comentaris:

  1. La llibertat té mala peça al teler. Ni le s religions en deixen ser lliures, ni les polítiques, ni les societats, que tot ho han de quadricular i normativitzar... Aviat haurem de portar catàlegs de normative s sota el braç per consultar a cada moment.

    ResponSuprimeix
  2. Excel·lent... senzillament excel·lent. Un autèntic clam de llibertat contra les religions opressores disfressades de bondat...

    Salut i llibertat! ;)

    ResponSuprimeix
  3. Magnífic! M'ha agradat molt aquest repàs a l'opressió que a vegades exerceixen les religions sobre les persones. Espectacular.

    ResponSuprimeix
  4. L'opressió no és sinònim d'un únic sector de la societat...Avui estem en mons distants...Agraeixo, però, les reflexions que fas en veu alta.

    ResponSuprimeix
  5. Carme tens massa raó, però a la gran majoria ja li va bé, tots ben arrenglerats per no dir ben "aborregats...".

    Una abraçada en llibertat.
    onatge

    Joan gràcies per la teva desmesura... Com dic en un llibre conjunt, la meva religió és la llibertat del vent.

    Salut camarada.
    onatge

    myself si l'opresió només fos a vegades... Gràcies.
    Una abraçada en llibertat.
    onatge


    Pilar, sí, sí tens raó l'opresió que patim no és només d'un sol sector com tu molt bé dius, però avui només parlo de les religions...
    Una abraçada en llibertat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Benvolgut Onatge,
    M'ha impressionat el símil que emprees, del "Déu envasat al buit"...
    m'ha fet pensar en la idea que molts compartim sobre el Món contemoporani, on l'economia sembla ser la religió que mou les masses. I observant les tendències actuals, potser ens trobem a Déu entre els estants del supermercat a la secció de "noodles wok chicken" o entre els "rollets de primavera" envasats al buit ;)

    Salutacions des de l'Oceà Pacífic!!!

    ResponSuprimeix
  7. Hola vitta veig que has passat el pont... Tal com dic en alguna banda, la meva religió és la llibertat del vent...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix