L’abraçada
de dues mans,
el poema escrit
a la mirada,
un somriure net,
i el respirar
al ritme
de les emocions,
del desig,
la passió.
Dona i home
en el veritable
poema de viure.
La migdiada
envers el
mateix horitzó.
La mateixa pluja
de dos núvols
diferents.
Caminem
al mateix pas
amb sabates
diferent s...
onatge
Molt bonica aquesta abraçada!
ResponEliminaI aquest camí fet al mateix pas...
Està bé caminar al mateix pas però sempre respectant les peculiaritats de les sabates de cadascú.
ResponEliminaM'agraden molt les abraçades... sobretot aquelles que et deixen sense respiració... ;)
ResponEliminaExcel·lent poema, onatge! ;)
Salut
hi ha abraçades que no et deixaries anar mai. ni amb la calor que fa!
ResponEliminacom sempre, preciós!
Carme gràcies per ser-hi...
ResponEliminanoves flors, per descompatat que caminar al mateix pas, sí, però cadascú amb lse seves sabates i les seves pedres, que sempre són personals...
Joan gràcies també, els elogis en tot cas són per les paraules...
rits tens raó, hi ha abraçades que són per sempre...
Una abraçada sense pressa...
onatge
L'abraçada, que comença en els dits i s'estén per tot el cos, empresonant-te dolçament...Preciós!
ResponEliminaL'abraçada quan és sincera i profunda amb proximitat d'amor, és un tresor...
ResponEliminaUna abraçada sincera.
onatge