dissabte, 19 de juny de 2010

Estimar en temps d'amor...


Estimar en temps d’amor

i guardar-ne les fulles

per quan l’amor tingui fred.

L’amor no fuig, muda.

I som nosaltres que esdevenim

muts al seu diàleg,

i ens convertim en estàtues

a les seves carícies.

Però estimar en temps d’amor i desamor.

Del seu gemec d’amor

fer-ne un jardí en flor.

Que la lluna vetlli les marees

i la fecunditat del nostre amor.

Ser dos i forjar un sol amor...

onatge

3 comentaris:

  1. Efectivament: l'amor és or, però un or que no es pot comprar.

    ResponSuprimeix
  2. Hola CALPURNI, em sembla que en cap lloc dic que l'amor sigui or, més aviat és un joc de lletres. Però estic plenament d'acord amb tu. Des de sempre i cada vegada més, estimo amb tota la força, tot el que no es pot comprar amb diners...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. L'amor és tot el que tenim, onatge... fas bé!

    ResponSuprimeix