Llum.
Llum al cor de la rosa.
Llum a les ninetes, a la mirada.
al camí que faig avui.
Llum al poema de l’oratge,
els mots viuen en la llum.
Llum a la lluna, a la flama de l’espelma,
al somni i a l’insomni.
Una clau de llum
obre totes les foscors.
La ferida també té llum,
i la soledat i el silenci.
Els ulls que no hi veuen
també tenen llum.
El passat té llum
però el present té llum de vida.
El poema estripat també té llum.
el teu pit té llum i els teus llavis
que m’encenen de la foscor.
La frisança entre cos i cos
també és llum.
La soledat és llum en ella mateixa.
Tot té la seva llum,
som nosaltres que esdevenim
i hem esdevinguts cecs...
Quan jo no hi sigui
deixeu que la meva llum
vagui tranquil·la...
la llum, a tot arreu,
ResponEliminala llum de dins i d'enfora,
tot és llum,
claredat en la foscor?
ja no és foscor, és llum
m'agrada
salut i poemes
M'agrada molt aquesta paraula: "llum!". La mateixa que trobem quan passem a visitar els teus poemes...
ResponEliminaSalut! ;)
Joan, gràcies per la teva llum...
ResponEliminaJoanfer, em sento afalagat -sense engreixar-me- per les teves paraules.
Salut i llum
Salut i filosofia.
onatge