Mots sota el paraigües dels sentiments.
La fertilitat d’una paraula.
El poema que navega per les aigües.
L’accent que es queda a la butxaca.
Mots nascuts de l’arrel.
Paraules al fruit.
Mots a la sal.
Paraules al bany maria.
Escriure, escriure i tornar a escriure.
Sense escriure em falta el pa,
em falta l’aigua i el plat a taula.
Poemes nascuts dels silenci
fruit de la veu profunda...
onatge
Sense escrure em falta el pa...
ResponEliminaÉs que escriure ens alimenta, també.
Una abraçada, onatge!
Tens raó fanal blau. Escriure és una finestra per on respirar, per on entra la pluja el sol i la lluna. És fruita, malgrat que de vegades sigui massa verda o massa madura...
ResponEliminaUna abraçada fanal blau, des del far i sota la pluja.
onatge