dilluns, 14 de juny del 2010

Mots sota el paraigües...


Mots sota el paraigües dels sentiments.

La fertilitat d’una paraula.

El poema que navega per les aigües.

L’accent que es queda a la butxaca.

Mots nascuts de l’arrel.

Paraules al fruit.

Mots a la sal.

Paraules al bany maria.

Escriure, escriure i tornar a escriure.

Sense escriure em falta el pa,

em falta l’aigua i el plat a taula.

Poemes nascuts dels silenci

fruit de la veu profunda...

onatge

2 comentaris:

  1. Sense escrure em falta el pa...
    És que escriure ens alimenta, també.
    Una abraçada, onatge!

    ResponElimina
  2. Tens raó fanal blau. Escriure és una finestra per on respirar, per on entra la pluja el sol i la lluna. És fruita, malgrat que de vegades sigui massa verda o massa madura...

    Una abraçada fanal blau, des del far i sota la pluja.
    onatge

    ResponElimina