diumenge, 13 de juny de 2010

Aigua, set, llavis, cos...


Aigua, set, llavis, cos...

Cos, desig, set, aigua.

Desig, set, aigua, passió.

Mots amb la cal·ligrafia

de la profunditat.

Paraules, cor, ànima.

set de la teva font,

font de la teva set.

Les mans un alfabet de tacte,

amb la carícia de l’accent.

Junts en la mateixa porta

amb claus diferents.

La lluna deixa penyora,

la nit deixa rosada,

i ens llevem al matí

amb energia renovada...

onatge

5 comentaris:

  1. Les mans un alfabet de tacte... aquest vers el trobo especialment encertat.
    Abraçades

    ResponSuprimeix
  2. Les mans un alfabet de tacte...
    Que bonic!
    Una lleu carícia, quantes paraules estalvia i quin devessal de sensacions que desperta!

    ResponSuprimeix
  3. myself, Montserrat, cap altre alfabet pot escriure un poema com aquest..., carícia, consol, companyia, caliu, bressol, ajuda, enyor, penyora...

    Una abraçada amb alfabet.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. onatge... ets una màquina de pomes... em deixes sense paraules!

    A mi m'agrada especialment, aquest joc de pariuales, amb un significat molt bonic:
    set de la teva font
    font de la teva set

    ResponSuprimeix
  5. Carme, aquest jocs de paraules, surten de tant en tant. De tota manera sempre escric des de dins...

    Una abraçada amb alfabet.
    onatge

    ResponSuprimeix