Pel descosit d’haver nascut
se’m descus la vida.
El temps és com una migranya,
depèn del dia,
però sempre acompanya.
Afortunat qui sap trencar l’ordre establert
sense perdre l’equilibri natural.
De vegades es perd el patir,
llavors és com viure sense res...
Es fa de nit, però jo no ho sento,
i quan és de dia obro els ulls.
Quan queda la cicatriu de la ferida,
res mai més torna a ser el mateix.
I de vegades no queda ni cicatriu,
només queda la carn oberta,
un tall que xucla les
il·lusions...
onatge
Tota ferida ha d'acabar cicatritzant... segur que sí, i esperem que cicatritzi abans d'haver-les xuclat totes...
ResponEliminaBon cap de setmana, amb il·lusions!
buf! quantes veritats! tot i així la cicatriu, si la vas cuidant, fent petites cures s'acaba tancant i encara que trigui molt en esborrar-se es veu diferent.
ResponEliminaUi, que bé, avui no s'encavallen els versos i es pot llegir tot de meravella. :)
ResponEliminaHi ha cicatrius que curen ràpid. D'altres, que triguen més. Però hi ha algunes, les de l'ànima, que poden no curar mai...
ResponEliminaBon poema, onatge!
Salut
coi, anava a dir collons! ho dic...
ResponEliminala ferida oberta fa mal, molt de mal! i a més et xucla...
ets un riu que mai para,
salut i poesia
Carme, rits, novesflors, joanfer i Joan, teniu raó, les ferides quasi totes... s'acaben tancant, després queda la cicatriu potser per recordar el que un dia fou ferida, una ferida que no va poder contenir el galop de la sang del disgust, del mal...
ResponEliminaGràcies a totes i tots, us desitjo un bon cap de setmana sense ferida ni cicatriu.
Una abraçada des del far.
onatge
La cicatriu assenyala que s'ha curat la lesió...Malauradament ens la recorda, però no hem d'oblidar que s'ha curat...
ResponElimina