Tanca la porta
als nassos del món
que desperti tothom.
Aigua fresca per
treure les lleganyes,
si pot ser que no
sigui de depuradora,
de riu net.
Sigues tu mateixa,
no consumeixis
per cap publicitat,
ni tinguis fills
per l’índex de natalitat...
No creguis en cap cel
que no hi puguis
plantar una flor
i veure els seus pètals.
Tanca la porta
als nassos del món
que desperti tothom.
Treu al disfressa
al príncep blau
i fes-lo caminar descalç.
No et creguis als
venedors d’amor,
l’amor no té preu,
per això el seu gran valor.
Treu els claus
de totes les creus
que et neguin
coma persona i dona...
Per ser tu mateixa
no et cal comprar res,
tot ho tens dintre teu.
Tanca la porta
als nassos del món
que desperti tothom...
onatge
Que desperti tothom! Gràcies pel soroll que fas amb les teves lletres dels teus badalls...
ResponEliminaonatge, crec que t'hauríem de fer cas i fer caminar tots els prínceps blaus descalços i a veure què queda d'ells... si queda... és que són autèntics!
ResponEliminaEm sembla tota una declaració de principis. Bonic! Que desperti tothom!
Pilar, gràcies a tu que m'escoltes...
ResponEliminaCarme, de vegades tinc la sensació que el poble està adormit o hipnotitzat...
Una abraçada des del far.
onatge