dijous, 24 de juny del 2010

Tanca la porta...


Tanca la porta

als nassos del món

que desperti tothom.


Aigua fresca per

treure les lleganyes,

si pot ser que no

sigui de depuradora,

de riu net.


Sigues tu mateixa,

no consumeixis

per cap publicitat,

ni tinguis fills

per l’índex de natalitat...


No creguis en cap cel

que no hi puguis

plantar una flor

i veure els seus pètals.


Tanca la porta

als nassos del món

que desperti tothom.


Treu al disfressa

al príncep blau

i fes-lo caminar descalç.


No et creguis als

venedors d’amor,

l’amor no té preu,

per això el seu gran valor.


Treu els claus

de totes les creus

que et neguin

coma persona i dona...


Per ser tu mateixa

no et cal comprar res,

tot ho tens dintre teu.


Tanca la porta

als nassos del món


que desperti tothom...

onatge

3 comentaris:

  1. Que desperti tothom! Gràcies pel soroll que fas amb les teves lletres dels teus badalls...

    ResponElimina
  2. onatge, crec que t'hauríem de fer cas i fer caminar tots els prínceps blaus descalços i a veure què queda d'ells... si queda... és que són autèntics!

    Em sembla tota una declaració de principis. Bonic! Que desperti tothom!

    ResponElimina
  3. Pilar, gràcies a tu que m'escoltes...

    Carme, de vegades tinc la sensació que el poble està adormit o hipnotitzat...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina