De vegades
els mots
dormen, i
no els hem
de despertar.
De vegades
són com de
ferida adormida,
altres són
el plaer de
l’orgasme.
Mots al tiberi
dels desganats,
fam en la fam,
i quan són
el pol·len
en la flor...
i l’aire que
va passant
fulla perquè
hi càpiguen
tots els mots.
M’agrada ser
mot entre
els mots
i un petit accent
entre les paraules.
I quan el
poema m’abraça,
sóc amb ell...
onatge
Jo em quedo amb ser un petit accent entre les paraules. Que ser accent no és poca cosa...:)
ResponEliminaUna abraçada, onatge!
Primer donar-te les gràcies per les teves paraules i comentaris als meus blogs.
ResponElimina..em quedo amb "i quan el poema m'abraça sóc amb ell" !!!
Enhorabona !!!!
Una abraçada
Hi ha versos molt bonics en aquest poema.
ResponEliminaEnhorabona!
Una abraçada.
Si no fos perquè ja ho sóc, em faria fan dels tus mots.
ResponEliminafanal blau, és veritat ser petits en alguna cosa, no és poca cosa...
ResponEliminaann pots quedar-te amb el que vulguis, estàs a casa teva...
maijo, gràcies, tu que em llegeixes amb bons ulls...
Pilar, gràcies, ja saps que jo sempre stic a Encesa de llum...
Una abraçada des del far.
onatge