diumenge, 13 de juny del 2010

Sóc amb ell...


De vegades

els mots

dormen, i

no els hem

de despertar.


De vegades

són com de

ferida adormida,

altres són

el plaer de

l’orgasme.


Mots al tiberi

dels desganats,

fam en la fam,

i quan són

el pol·len

en la flor...

i l’aire que

va passant

fulla perquè

hi càpiguen

tots els mots.


M’agrada ser

mot entre

els mots

i un petit accent

entre les paraules.


I quan el

poema m’abraça,

sóc amb ell...

onatge

5 comentaris:

  1. Jo em quedo amb ser un petit accent entre les paraules. Que ser accent no és poca cosa...:)
    Una abraçada, onatge!

    ResponElimina
  2. Primer donar-te les gràcies per les teves paraules i comentaris als meus blogs.
    ..em quedo amb "i quan el poema m'abraça sóc amb ell" !!!
    Enhorabona !!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Hi ha versos molt bonics en aquest poema.
    Enhorabona!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Si no fos perquè ja ho sóc, em faria fan dels tus mots.

    ResponElimina
  5. fanal blau, és veritat ser petits en alguna cosa, no és poca cosa...

    ann pots quedar-te amb el que vulguis, estàs a casa teva...

    maijo, gràcies, tu que em llegeixes amb bons ulls...


    Pilar, gràcies, ja saps que jo sempre stic a Encesa de llum...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina