Mai no estic sol,
els records em són la pell.
Sorra a les mans,
la mirada de la lluna.
L’aigua del pou interior.
La set als llavis.
Els peus a terra.
I l’esperit ocell volador.
La cançó dels tres somriures.
La mirada dels teus ulls
en la nit profunda.
La teva mà companya de camí.
Un grill tronera que mai
no se’n va a dormir.
I les paraules que em toquen molt endins.
La teva olor que m’esborrona...
Haver nascut home
i el teu bateig de dona.
M’agrada ser sensible al fred
i a les espines de la rosa,
tenir tendre la ferida de viure.
Saber i no oblidar que sóc mortal
i que després de les últimes flames
estaré als llavis del vent...
Però ara la sang encara
va al galop, potser sóc jo
que no vaig al seu pas...
Però m’empeny endavant.
onatge
Mai no estàs sol...
ResponElimina:)
Sempre hi ha la flama del teu fanal blau... Gràcies.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge