dimecres, 2 de juny de 2010

Tinc cinc dits a cada mà...


Tinc cinc dits a cada mà,

no sé si és normal?

M'agrada tocar, però encara

més acariciar.

Deu dits i tots s'assemblen

però cap no és igual,

no sé si és normal?

La mateixa mà que serveix

per la carícia, també dóna la bufetada.

Quines coses l'ésser humà,

si es que és humà...?

Quasi en paral·lel just més

avall hi tinc dos peus

també amb cinc dits a

cada peu, si és que és normal.

Quina semblança entre els dits

dels peus i els de les mans.

Els mateixos peus que serveixen

per caminar també són els

que donen la puntada.

També rellisquem sobre dels peus.

No sé si és normal.

Ara veig i sento que també

tinc dues orelles.

Pel que s'ha de sentir.

Però de vegades...

De vegades cal fer orelles sordes.

Això sí, no tinc mai la son a les orelles.

Els dos ulls amb una

nineta a cada ull.

Què en puc dir dels ulls,

de la mirada, mirar de reüll,

mirar cara a cara, fit a fit.

Els ulls també parlen, i molt.

Els humans quantes parts

i òrgues tenim a parells,

la maldat és unitària,

però deu n'hi do...

onatge


Cap comentari:

Publica un comentari