Tinc cinc dits a cada mà,
no sé si és normal?
M'agrada tocar, però encara
més acariciar.
Deu dits i tots s'assemblen
però cap no és igual,
no sé si és normal?
La mateixa mà que serveix
per la carícia, també dóna la bufetada.
Quines coses l'ésser humà,
si es que és humà...?
Quasi en paral·lel just més
avall hi tinc dos peus
també amb cinc dits a
cada peu, si és que és normal.
Quina semblança entre els dits
dels peus i els de les mans.
Els mateixos peus que serveixen
per caminar també són els
que donen la puntada.
També rellisquem sobre dels peus.
No sé si és normal.
Ara veig i sento que també
tinc dues orelles.
Pel que s'ha de sentir.
Però de vegades...
De vegades cal fer orelles sordes.
Això sí, no tinc mai la son a les orelles.
Els dos ulls amb una
nineta a cada ull.
Què en puc dir dels ulls,
de la mirada, mirar de reüll,
mirar cara a cara, fit a fit.
Els ulls també parlen, i molt.
Els humans quantes parts
i òrgues tenim a parells,
la maldat és unitària,
però deu n'hi do...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada