T'estimo. T'estimo.

Aquest poema el vaig escriure per la filla que vam portar al món.

T’estimo. T’estimo

amb la por de tots els perills.

Els perills de totes les armes

immorals del món.

Els perills de la perversitat

dels anomenats humans.

El perill de viure,

que no és el mateix

que viure en perill.

Moriré sabent que ets forta,

però que continuen els perills,

en un món malvat i pervers.

El dia que van posar preu

a la vida d’una persona,

va perdre tot el valor,

sembla com si néixer

fos a preu, i matar també...

Potser hauria d’estar tranquil

perquè ets tres vegades dona;

ets dona, tens saviesa, ets

rebel i insubmisa...

Potser la gran matriu

del món n ‘és la responsable.

Tens bones arrels

i estimes la teva terra,

ets i estimes la teva gent.

Defensora de les causes justes.

Enemiga dels dictadors.

Coneixedora de la teva història

i amb memòria de ferro.

Sempre seràs la nena i la única,

però ets una donassa.

Rebel amb caràcter.

Ets els vents de la rosa...

Coneixedora i divulgadora

de la teva cultura,

que és de la nació

que et va acollir per néixer,

devia estar escrit així...

Estella de la nit

i sol del dia,

barca i onatge

en el mar de la vida.

Amb seny i rauxa

no sé en quina proporció...

Ets com una pintura

sense emmarcar,

en llibertat.

Lluitadora entre lluitadores.

Dura entre les dures.

Tendre a les emocions.

Amiga dels animals.

Sensible als sentiments.

Saps estimar i estimes

en profunditat quan vols estimar.

Fidel a tu mateixa...

Ets la lluna i el cove...

No deixes trepitjar

les teves arrels.

Ets filla de la vida

i lluitadora per la vida.

onatge