Una vegada la llum m’acluqui els ulls,
qui sabrà dels meus sentiments?
En mans de qui quedarà el patrimoni de l’ànima?
Sortiré del crematori amb peus de cendra,
sense guarniments sense acompanyants.
El fum s’endurà el meu esperit.
Potser només la meva filla serà l’hereva
de tot l’aprés, donat i no dit.
Les meves mans seran cendra damunt de la paraula,
el paper blanc ja no serà cap provocació...
Els meus llavis tindran gust de cendra.
El meu cor esmunyirà la darrera gota de sang.
Les il·lusions a la foguera.
El meu amor engendrat de paraula
ja no tindrà veu...
La vida rebuda de dona i engendrada
en dona, s’haurà acabat...
Si algú trepitja la meva cendra
estaré orgullós d’assenyalar el camí.
Però cadascú ha de caminar el seu.
Guardeu els meus papers bruts de paraules,
en ells hi ha la meva vida...
Llenceu la meva cendra al mar
que pugui sentir el gust de la sal.
Poseu-ne una mica als rosers i cada rosa
serà una paraula meva amb espines inclosa.
Guardeu-ne una mica a casa per simbolitzar
que em sentiu, per simbolitzar que no he mort...
Si teniu un record meu, airegeu-lo, que li
toqui el sol i l’aire, que no s’arni al vostre armari.
No feu cas de tot el que he dit,
feu el que vulgueu que també ho fareu...
onatge
Un bon llegat aquest, feu el que volgueu qua també ho fareu...
ResponEliminaQuan jo surti del crematori amb peus de cendra, quambé vull que facin, i tant!
Dels teus sentiments sabrà la llum...La teva i la d'aquelles persones que estimes i que t'estimen...
ResponEliminaAvui m'has entristit.
Una abraçada plena de vida, Onatge
A mi també m'has entristit!
ResponEliminaI no m'agrada això de "les il·lusions a la foguera".. brr!
Quina tristor avui...
ResponEliminaCèlia, Pilar, Clara, noves flors, gràcies per la vostra companyia. Aquest poema ja té un temps, però subscric cada paraula i cada vers i cada rima -que no sé si en té-, Però sense mort no hi ha vida i sense vida no hi ha mort. No és trist. Trist és qui mor sense haver viscut...
ResponEliminaUna abraçada sense tristesa, més aviat amb la flama de la revetlla...
onatge
Tens raó, no és trist, és com una mena d'exercici de previsió... pensem què passarà quan la llum m'acluqui... jo a vegades ho penso, però no ho he escrit. Ara mateix quedarien els blogs aturats i mica en mica oblidats... però qui sap si sempre quedaria algú que et continuaria llegint.
ResponEliminaBona nit, onatge, una abraçada.