dimarts, 8 de juny de 2010

Bona lletra...


Bona lletra

mala lletra.

És igual com s’escriu,

el que val és com es diu.

No és igual

ferida a la sal

que sal a la ferida.

Ni la sang de la vida

que la vida de la sang.

Ni viure en creu

que la vida de la creu,

(si és que té vida...) ?

Ni el temps de les hores

que les hores del temps.

Ni estimar que ser estimat.

Ni estar enamorat de la lluna

que estar a la lluna.

Sóc llunàtic

per convicció i sentiment.


Néixer amb una flor al cul

no és el mateix que

la flor de la vida,

ni que viure en flor.

Tot té un pol·len

i pètals diferents...


El vestit de la humilitat

és el que més abriga.

I són els rics els més

freds i insensibles.

Al mirall de la lluna

no s’hi pot mirar tothom.


Un poema entre les dents

acaba corcant les dents.

A la dama de la vida

hi ha ball per a tothom,

però tothom hi balla

amb el seu peu...

Hi ha qui besa amb

llavis de ciment.

I qui sense tants llavis

besa amb accent ardent.

Qui amb tres mots i una llàgrima

en sembra un sentiment,

i en floreix un sentiment.

També hi ha qui

al teler de la tristesa

no hi para de teixir...

I la pedra més pedra

es fa tova a les mans de l’aigua.

L’aigua té la força de la vida.

És femenina i dura.


Música ala fibra sensible.

Sensibilitat en l’ésser viu.

I en la nit no busquis la flama,

tu, ets la flama.

Tota vida és foc i aigua.

L’equilibri és el viure.

Molta aigua apagarà el foc.

I un excés de foc evaporarà l’aigua.


El somriure d’uns

ulls no té igual.

La tristesa d’una

mirada, tampoc.

Un cor que plora

és una font de vida.

Una persona sense

somnis romàntics,

només és una persona

amb cervell i constants vitals.

Tenir la senzillesa

de la riquesa de

parlar amb el mar,

els ocells, el sol i la lluna.

Saber sentir i escoltar el silenci.

Sentir-se lliure

per ser lliure...


De les flors no la més bella,

sinó la més flor.

Qui més camina no

és qui fa més camí.

L’amor no té bandera

només té cors que bateguen.

Les il·lusions d’una en una

per anar vivint-les i digerint-les.

No creure’s res, només

viure i anar fent feina.

Llevar-se cada dia

amb honestedat per a

poder mirar-se al mirall.


Hi ha records que són

com les ninetes dels

ulls de la memòria.

Esteranyinant de tant en tant

per intentar veure la realitat

si és que existeix,

i sinó, no desdibuixar-la...


Demà diuen que plourà.

Sempre desconfio del diuen.

Però si demà plou,

falta que fa. La vida

reviurà els sembrats.


S’arruga el poema

com si fos el sentiment

que també s’arruga,

o potser només sóc jo

que m’arrugo. El sentiment

sempre té vida i força.

Hi ha mots que se

m’escapoleixen i no els

puc sembrar a la terra llaurada.


Quan hom mor

sempre hi ha algú

que vol prendre la mida

amb un metre.

Però no és pas amb centímetres

que se sap la mida

de la persona difunta.


Davant de tots els àtacs

he de ser tolerants i educats.

Ho escolto per la ràdio.

Doncs jo crec que no.

Que alguns àtacs

han de tenir una resposta contundent.

Això sí, amb elegància i pacíficament.

Sinó és com si només els dimonis

tinguessin vot i veu...

I nosaltres tinguéssim de

combregar amb tot el

que diuen i fan.

Combregar amb rodes de molí. Vaja.

Si ens sembren provocació

no hem de florir amb la provocació.

Però sí que hem de mostra

el nostre desacord.

Els que només tenen odi al cor

només parlen i viuen amb odi.


Ara plou, vaig a sentir-me

vida en la vida.

Em batejaré amb aigua

neta i nova.

I si ve tempesta

seré tempesta amb ella.

Quan pari de ploure

passejaré i seguiré

el camí dels cargols.

Deixaré entrar

els perfums de la terra

dins dels meus pulmons.

Dins de mi viuré

la festa dels sentits.

Ara ran de mar

tot té onatge de vida.

Les barques reposen.

La platja està ben buida.

Les onades van i venen,

netes per la pluja.

Les roques són com tresors

sortits del mar.

L’horitzó net però fosc...

Sol enmig d’un mar ple de vida.

Ric de records i somnis

desperts d’il·lusió.

Dos mots em desperten

a l’orgasme del poema.

I em dono...

I m’enlairo amb el meu estel.

Els núvols del cel

companys de viatge.

El far orienta el poema.

Ara respiro i visc

temps del meu temps.

Beso la brisa.

La sal em queda als llavis.

La boira va posant el seu barret...

Les llums semblen flames

de foc petit.

La lluna es desdibuixa

entre núvols i boira.

Me’n torno a casa.

Torno caminant,

dos peus a terra.

Ara l’un ara l’altre.

Pel camí el desert del carrer.

Un carrer amb nom de sant

un sant amo de totes les claus.

Una cantonada.

Una lluna a la galàxia del record.

Un planeta imaginari

en un estat imaginari.

Pedres i més pedres

i totes amb poder. . .

onatge

6 comentaris:

  1. Bufff quin torrent de paraules més encertades onatge! Ja respires? Em quedaria amb tants fragments que m'han agradat que millor no citar-ne cap per no escapçar el poema. Et felicito per haver pogut ajuntar tanta vida...

    ResponSuprimeix
  2. molta filosofia en uns versos exquisits

    ResponSuprimeix
  3. Una bona manera de jugar amb les paraules, amb el PODER de les paraules. M'ha agradat especialment el trosset: "Un poema entre les dents / acaba corcant les dents."

    ResponSuprimeix
  4. myself gràcies. Sí, sí respiro, i batego, i volo, i m'enlairo i brindo vida amb la lluna... Les teves paraules acaben el poema.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Mon, sort que quan em surten els colors pels comentaris, no em veu ningú. Gràcies per les teves garrofes profundes...

    Salut i combat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. P-CFACSBC2V hola -veus un nom fàcil de recordar...-, gràcies per la teva aportació.

    Salut i combat.
    onatge

    ResponSuprimeix