divendres, 11 de juny de 2010

La adiv...









Un dia

la vida

em digué:

camina,

i els meus peus

caminaren

sense camí

ni drecera.

Des de

petit petit

que vaig

saber que

tenia mans,

i des de llavors

no he parat

de fer-les servir.

Un dia

boca i llengua

entre d’altres

et diuen que

ja pots parlar,

i encara no

n’he après ara...

La vida

no m’ho

va dir,

i si ho va fer

no la vaig sentir.

Doncs com

deia, sense

que m’ho digués

vaig començar

a estimar,

o potser

a enamorar-me,

i encara no

he parat...

També

he après

a dir

no,

i a dir

sí,

i a no

saber què

dir...

I mal

si fas

mal

si no

fas.

T’expliquen

la vida com

si fos un

manual

d’instruccions.

Primer que

sempre falta

una pàgina.

I vaig descobrir

que m’agrada

-i encara m’agrada –

llegir jo,

i escollir

el llibre,

i anar al

meu aire,

-i tu, al teu -.

I no allò de:

No passis

per aquí

que has de

passar per

allà...

En el meu cas

vaig celebrar

la rebuda de

la primera hòstia,

això sí va

ser una hòstia

divina...

Ja no n’he

celebrat cap més.

I d’hòsties

encara en

vaig rebent...

Ja fa anys

que vaig

descobrir que

no és veritat

que tot el

que és bo,

o és pecat

o engreixa...

Vaig descobrir

que era adult

perquè em

van dir:

treballa i

paga impostos...

Sort que sempre

tinc la llibreta

amb un poema

al forn,

aigua

de lluna,

unes gotes

de mar,

pa de paciència,

música per

l’esperit i la

somnolència.

Viure sense

malgastar

vida.

Si algú

ha llegit

fins aquí

que no s’espanti,

s’ha acabat. . .



6 comentaris:

  1. Jo també he après a tomballons...Algunes lliçons han estat diferents, però n'he tret profit...Com tu.
    Et robo la recepta, per si algun dia em falla la meva.
    Una abraçada sense espant.

    ResponSuprimeix
  2. M'he encanta aquesta mena de biografia particularíssima.

    ResponSuprimeix
  3. M'ha agradat molt! I he arribat fins al final, jejeje...
    La vida, afortunadament, és un no deixar d'aprendre i aprendre.

    Salut!

    ResponSuprimeix
  4. Doncs quina llàstima que s'haja acabat perquè m'he quedat amb ganes de llegir i de llegir-te vida.

    B7s!

    ResponSuprimeix
  5. Sempre aprenent, onatge! tal com ho dius, crec que podria signar-ho jo també. Un camí que no és tan diferent. O potser tots s'assemblen! :)

    He copiat la foto del teu post avui ... gràcies per tot.

    ResponSuprimeix
  6. Pilar, noves flors, Joan, Xica i Carme, aquesta és una mica la meva Adiv..., suposo que és com la de moltes persones. No canviaria res del què he viscut ni m'ha passat, suposo que tot plegat m'ha fet ser com sóc, ni millor ni pitjor... Tot té la seva experiència...

    Una abraçada a totes i una encaixada de mans.
    onatge

    -a les que m'heu robat el poema, desitjo que us acompanyi. Carme la fotografia ha quedat en un bon bressol...-

    ResponSuprimeix