Un dia
la vida
em digué:
camina,
i els meus peus
caminaren
sense camí
ni drecera.
Des de
petit petit
que vaig
saber que
tenia mans,
i des de llavors
no he parat
de fer-les servir.
Un dia
boca i llengua
entre d’altres
et diuen que
ja pots parlar,
i encara no
n’he après ara...
La vida
no m’ho
va dir,
i si ho va fer
no la vaig sentir.
Doncs com
deia, sense
que m’ho digués
vaig començar
a estimar,
o potser
a enamorar-me,
i encara no
he parat...
També
he après
a dir
no,
i a dir
sí,
i a no
saber què
dir...
I mal
si fas
mal
si no
fas.
T’expliquen
la vida com
si fos un
manual
d’instruccions.
Primer que
sempre falta
una pàgina.
I vaig descobrir
que m’agrada
-i encara m’agrada –
llegir jo,
i escollir
el llibre,
i anar al
meu aire,
-i tu, al teu -.
I no allò de:
No passis
per aquí
que has de
passar per
allà...
En el meu cas
vaig celebrar
la rebuda de
la primera hòstia,
això sí va
ser una hòstia
divina...
Ja no n’he
celebrat cap més.
I d’hòsties
encara en
vaig rebent...
Ja fa anys
que vaig
descobrir que
no és veritat
que tot el
que és bo,
o és pecat
o engreixa...
Vaig descobrir
que era adult
perquè em
van dir:
treballa i
paga impostos...
Sort que sempre
tinc la llibreta
amb un poema
al forn,
aigua
de lluna,
unes gotes
de mar,
pa de paciència,
música per
l’esperit i la
somnolència.
Viure sense
malgastar
vida.
Si algú
ha llegit
fins aquí
que no s’espanti,
s’ha acabat. . .
Jo també he après a tomballons...Algunes lliçons han estat diferents, però n'he tret profit...Com tu.
ResponEliminaEt robo la recepta, per si algun dia em falla la meva.
Una abraçada sense espant.
M'he encanta aquesta mena de biografia particularíssima.
ResponEliminaM'ha agradat molt! I he arribat fins al final, jejeje...
ResponEliminaLa vida, afortunadament, és un no deixar d'aprendre i aprendre.
Salut!
Doncs quina llàstima que s'haja acabat perquè m'he quedat amb ganes de llegir i de llegir-te vida.
ResponEliminaB7s!
Sempre aprenent, onatge! tal com ho dius, crec que podria signar-ho jo també. Un camí que no és tan diferent. O potser tots s'assemblen! :)
ResponEliminaHe copiat la foto del teu post avui ... gràcies per tot.
Pilar, noves flors, Joan, Xica i Carme, aquesta és una mica la meva Adiv..., suposo que és com la de moltes persones. No canviaria res del què he viscut ni m'ha passat, suposo que tot plegat m'ha fet ser com sóc, ni millor ni pitjor... Tot té la seva experiència...
ResponEliminaUna abraçada a totes i una encaixada de mans.
onatge
-a les que m'heu robat el poema, desitjo que us acompanyi. Carme la fotografia ha quedat en un bon bressol...-