dimecres, 30 de juny del 2010

Paraula curta...


Amor

paraula

curta.


T’estimo

paraula

llarga,

i la primera

lletra sembla

una creu...


Potser

tot plegat

només és

una gramàtica

profunda que

s’ha de deixar

que surti

a flor de pell...


El cos

només és

una flor

amb fruit

del temps...


La dolçor

i el desig

és d’eternitat.

onatge

4 comentaris:

  1. Jo diria que, si el cos és una flor amb fruit del temps, és una flor efímera i els seus fruits també...Quina diferència hi ha entre l'efímer i l'etern, quan es parla d'amor?
    M'agrada molt aquest poema, Onatge.
    Bon dia!

    ResponElimina
  2. Hola Pilar, després d'un comentari teu podria escriure un altre poema. Per efímer vull dir que el cos, la bellesa física, és efímer, però l'amor profund, arrelat, és d'eternitat...

    Una abraçada amb la brisa de mar.
    onatge

    ResponElimina
  3. Aquest poema ja el vaig venir a llegir un parell de cops. Em semblava que no calia dir res més, però ara torno per dir que jo també ho veig així, l'amor té la part efímera i la part d'eternitat.

    Fa il·lusió veure les Itineràncies Poètiques a la teva barra lateral. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Carme no m'has de donar les gràcies de res. Em va fer il·lusió posar l'enllaç amb el teu dibuix de vida. Tot i que no hi sóc massa destre en informàtica, me'n vaig sortir...

    Pel què fa a l'amor, té tant..., que és impossible dir-ho tot...

    Una abraçada amb brisa de mar.
    onatge

    ResponElimina