diumenge, 6 de juny del 2010

Sucre a la dent corcada...


Sóc carn i os

i llac d’aigua reclòs

si és que sóc...


El dilema sempre

és antic, el dilema, també.


Escupo realitat

sense tocar els

peus de ningú,

però que li

esquerdi la cara...


Al meu cor sang

sense cap divinitat

només la parida

d’haver estat engendrada.

Crist, grip,

gris, enmig,

crit, teixit,

escrit, tímid,

dit, eixerit,

pix, prescrit,

nit, nanit,

clip, florit.


Vocabulari a la

llengua bruta,

poema humit

a la llengua neta.


La llibertat de les

cèl·lules dins

d’un ordre; el seu.


El cos de mèlic

amunt i de

mèlic avall.

Tot és cos.


Em palpo aquí

i allà; i quina religió

m’ha de dir el

que es pot i que no es pot...?


Els campanars sempre

són massa punxeguts,

no sé si perquè hi rellisqui

l’aigua o per penetrar...


Els arbres tenen

cos i ànima

i maleït qui

els crema.


Sort que els parlaments

no hi poden legislar

a les arrels,,,


Cos a la carena

i cos a la vall.

I quan lluna plena,

i quan la tristesa

davant del mirall.


Al mèlic del mot

hi queda l’accent

de la paraula.


S’ha perdut el pregoner

i ara tot va

de boca en boca...


Descalç per sentir

les pedres i ser

terra amb la terra.


La paella si pot ser

sempre pel mànec,

sense esquitxar

a ningú, si pot ser.


La flama que

crema o no crema,

però aigua a

la que socarrima.


Només la nuesa

pot combatre a la creu.

Potser només llavors

no hi ha engany.


Taula i dues cadires,

i un plat de més a més,

per l’absència i per qui

és convidat però no

sabem si vindrà.


Cor fins al moll de l’os.

L’equilibri dels sentiments

en desequilibri.


El desig i la passió,

i tot pel mig.


A la mar moltes

barques sense rems.

El far no s’exaspera

i s’inflama perquè

tothom perd el nord,

i poca gent

arriba a bon port.


La gata de casa

que perd pèl

i més pèl, però

sempre va vestida.


El mut que parla

sense paraules,

i s’entén més bé

que el qui parla a crits.


La gespa florida

verda i tendre,

coixí de la rosada.


Sóc, foc,

poc, dot,

mot, bot,

moc, motor,

tot, coc,

roc, port,

xop, cos,

rot, nord.


Sucre a la dent

corcada que

és un corcó.


Aigua damunt

del teu pit,

per esbaldir

la llet que ja

no ha de servir ...

onatge

10 comentaris:

  1. Òstres! Quines imatges més bones, més punyents, més radicals! Aquest és el nostre univers, el de la llengua neta, el que evita la penetració dels campanars, el que neix de les arrels de les coses... i el que s'ha d'acabar esbandint amb aigua, per fer net.

    Salut!

    Joan

    ResponElimina
  2. Una de les coses que més m'agrada és llegir poesia de la bona (de la teua) abans d'anar a dormir.

    nanit! :)

    ResponElimina
  3. Joan gràcies per compartir diàleg. Coincidim en la mateixa galàxia...
    Salut i combat.
    onatge

    ResponElimina
  4. Xica espero que haguessis dormit bé. Dir que la meva poesia és de "la bona". Si ho llegueix algun poeta de veritat, potser m'afusellarà...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Ets idea, pensament, coneixement, vivència...que m'encurioxeig.
    Una abraçada des de la plana.

    ResponElimina
  6. No cal cridar per fer-se sentir. Tu ho fas molt bé!
    Una abraçada.
    maijo

    ResponElimina
  7. Pilar, si m'entens, és que coincidim...
    Una abraçada a les escales.
    onatge

    ResponElimina
  8. maijo, sóc gent pacifica no m'agrada CRIDAR...!
    Una abraçada sense cridar.
    onatge

    ResponElimina
  9. Avui de camí a la feina sentia les gotetes de pluja que em despertaven els sentits de la pell... llegir el teu poema ha estat una tempesta i tinc els sentits esbalotats de tanta poesia.

    Un dia he de venir al far...

    ResponElimina
  10. Mònica espero que després de la tempesta hagis gaudit de la serenitat que neix i està dintre teu... Gràcies pels teus elogis que no crec meréixer. Aquest és un dels tants poemes que em poso un paper al davant sense cap idea preconcebuda i deixo fluir el que duc a dins...
    -el far sempre guia a bon port...-
    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina