dijous, 24 de juny del 2010

El sol para taula...


El sol para taula,

el matí està servit.

Una suau brisa
que ve viatjant
des del mar
fa dansar els arbres
com un ball d'enamorats.

Silenci, quina
fruita més dolça.

En un petit llibret
llegeixo al gran
Khalil Gibran,
La Processó.

Avui el sol és
de forquilla i ganivet.

La vida està servida
només espera els llavis,
i el cor, i els ulls.

El poema està llescat
a llesques petites,
no calen grans dents...

A l'ombra de l'arbre
les paraules són
com ocells que van
fent el niu endins,
endins de la meva
petita profunditat...

El matí és un tall de coca,
un cafè curt però amb cos,
un llibre, paper i tinta,
la mar que ja s'ha despertat,
la sorra brodada de
petxines obertes
sense missatge...

M'ha arribat la cançó...
en la nit en flama.

Ara els records brinden
dins del meu cap,
i fan l'eco en el
meu cor...

Aquest intent de poema ha estat escrit directament al cos de l'ordinador, cosa que no acostumo a fer mai. Però avui ha anat així...

onatge


7 comentaris:

  1. Una suau brisa
    que ve viatjant
    des del mar
    fa dansar els arbres
    com un ball d'enamorats

    i jo els he vist, he somrigut i he respirat fons .... :)

    ResponElimina
  2. "El sol para taula,
    el matí està servit"
    "Avui el sol
    és de forquilla i ganivet".
    M'agrada aquesta manera de trencar el dia.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Ja que m'he trobat la taula parada, m'hi asseuré, a la teua taula poètica i faré un tast del matí.

    ResponElimina
  4. aigua, Francesc i noves flors, celebro que s'hagiu assegut a taula amb mi. Hem brindat amb la mateixa copa. Gràcies.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Doncs encara que sigui la tarda, si el matí està servit, jo també seuré... et llegeixo i el matí retotna a mi, com si no hagués marxat encara.

    Matí de Sant Joan, de jovent adormit, de silencis i de vent suau que refresca i acarona els arbres... la tarda se li assembla tant!

    ResponElimina
  6. Carme ja ho saps a la taula i al blog... al primer crit. Saps que sempre tens un plat a taula...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. M'agrada com ha arrencat el dia...La personificació del sol el fa més atractiu...Tot i que m'amago tot el que puc d'ell.
    Alço la meva copa i brindo amb tu, Onatge.

    ResponElimina