diumenge, 19 de setembre de 2010

Voldria ser camí de terra...


Voldria ser camí de terra

per rebre la pluja,

i que la lluna em vingui

a veure cada nit,

ser camí a seguir

sense marcar cap destí..

Guardar les petjades

i guarir les petades.

Camí de terra amb marge de pedra,

arribar fins la creu de terme.

Ser camí i escoltar la veu

del vianant i del passatger.

Ser el camí entre camins.

onatge


M'agraden els camins de terra.
M'agrada triar camins,
sempre penso
que he de tornar
per a prendre
l'altra opció,
o l'altra o l'altra.

Amb marges o sense, no importa.

Les petjades,
la terra,
la pols,
el fang,
els bassals...
Tot fa camí.


Carme

9 comentaris:

  1. M'agraden els camins de terra.
    M'agrada triar camins,
    sempre penso
    que he de tornar
    per a prendre
    l'altra opció,
    o l'altra o l'altra.

    Amb marges o sense, no importa.

    Les petjades,
    la terra,
    la pols,
    el fang,
    els bassals...
    Tot fa camí.

    ResponSuprimeix
  2. Carme gràcies per trobar el camí...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. deliciosos els passeigs pels vostres camins...

    ResponSuprimeix
  4. M'agrada asseurem als camins de terra. Si hi ha arbres millors. M'agrada agafar la terra i que les mans se m'impregnin del seu perfum...Sobre tot si ha plogut.
    Preciós, Onatge.

    ResponSuprimeix
  5. Camins de terra assedegats
    d’històries escrites al fang.

    Una abraçada, Onatge, des de Sinera.

    ResponSuprimeix
  6. Mai seré capaç d'escriure així i transmetre emocions d'aquesta manera.... però m'encanta llegir-los i recollir les que descriuen.
    Quin brogit interior.... !!!!
    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  7. Isabel els camins són segons la companyia...
    Des del far un bon passeig.
    onatge

    Mon gràcies per haver trobat el camí.
    Des del far una encaixada.
    onatge

    Pilar és veritat no hi ha res com el perfum de la terra i la pluja, i sota els arbres compartir la metàfora...
    Des del far una abraçada.
    onatge

    Maria Consol tots som fruit de tants camins...
    Des del far una abraçada.
    onatge

    Elvira no ho diguis això de que mai seràs capaç. Tens les teves paraules i els teus sentiments, només cal embastar-ho...
    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Gràcies, onatge... un petó amb el plugim del vespre...

    ResponSuprimeix