dimecres, 15 de setembre de 2010

En els ulls buits...


En els ulls buits,

hi cerco la mirada,
segur que hi ha una porta per entrar-hi.
En els ulls ressecs a les llàgrimes
hi cerco la tendresa guardada o negada.
A les mans buides i fredes,
els dono caliu i companyia.
Cors buits i estripats pel dolor,
hi sembro vida amb la llavor de l’amor.
Persones que s’acaben creient
que no tenen vida.


Cal alliberar l’esclavatge
sense cadenes però esclavatge.
Cal descobrir els lladres de somriures.
No hi ha temps mort,
som nosaltres que pausem
vida i la deixem en temps mort.


Hi ha mirades que escriuen
el poema de viure, d’altres
són un clam d’esperança,
també hi ha els ulls
que els han robat les ninetes.
Obrim bé els ulls, i mireu
al vostre voltant i veureu el que ús dic,
no vulgueu estar a la banda dels voltors...

onatge

8 comentaris:

  1. La metàfora conté moltes realitats. La dels ulls buits que has versificat, parla de moltes cegueres. Una d'elles és la del patiment. Una altra és la indiferència.
    Obro els ulls i deixo que els omplin les teves lletres...Com diu una cançó, "deixem que parlin els poetes".
    Una abraçada, Onatge.

    ResponSuprimeix
  2. Em sorpren moltissim tal com descrius el que viuen moltes persones actualment...Cercar, donar i sembrar...es gratificant fer-ho !!!

    ResponSuprimeix
  3. Cal saber mirar amb esperança, potser aquell que ens mira es veurà reflexat en el nostres ulls.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Sovint en els ulls buits... cercant endins hi ha patiment....

    ResponSuprimeix
  5. Pilar la realitat també conté moltes metàfores... Pel que fa l'escrit em refereixo a les persones que es troben i se senten soles, a les que pateixen la tristesa de la solitud...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Elvira si ens hi fixem bé, n'hi ha molta de gent que pateix... I patir en el sentit ampli de la paraula.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. maijo tan de bo sigui com tu dius...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Carme jo també ho veig com tu dius... Hem creat i creem un món insolidari i egoista...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix