dimecres, 8 de setembre del 2010

Trobaràs el camí...


Ja no porto ulleres de món...


i hi ha coses que encara les veig

de massa a prop,

i d'altres la distància

me les emboira .

El món és una cadira

de mal seure...,

però jo sec a terra.

N'hi ha que s'hi ofeguen,

jo respiro al meu aire.

Els que hi ensopeguen,

jo camino al meu pas,

però tots els camins

tenen la seva pedra...

Ja no porto ulleres de món,

no vull veure-ho tot,

sé que moriré miop.

No vull ser dels que miren

molt i no veuen res...

O dels que sempre veuen

més enllà del seu nas.


La ruta del temps

no té drecera, s'ha de

seguir el camí.

Sempre hi ha qui vol

córrer més que els altres...,

el que s'ho pren amb parsimònia.

Per fer el camí del temps

no hi ha sabates

especials ni consells...


Camina i sigues tu,


trobaràs el camí.


onatge

3 comentaris:

  1. "Camina i sigues tu, trobaràs el camí". Brutal final! Seguiré els teus consells, poeta. No deixaré de ser jo mateix.

    Salut,

    ResponElimina
  2. Quin poema tan filosòfic! M'agraden les teves visions de la vida i del món. I sobretot el teu consell: "sigues tú i trobaràs el teu camí". Aquí estem fent camí!

    Abraçades grans,

    Mònica

    ResponElimina
  3. Amb un simple poema, obris ulls, ments, cors i deixes escapar somriures.

    Cal sempre fer camí, seguir-lo i tenir al cor la idea d'Ítaca.

    ResponElimina