dissabte, 25 de setembre de 2010

Maria Rosa Nogué



La Casa dels cants de la Maria Rosa Nogué i Almirall, em va encantar. No en tenia cap recomanació, em va captivar el Llibre..., un llenguatge molt acurat i molt entenedor, amb una trama que t’atrapa, les sis-centes i tantes pàgines se’m van acabar molt aviat –quatre o cinc dies- recordo que quan vaig arribar al final només em va sortir un, oh! Un llibre que no us defraudarà i us acompanyarà sempre...


onatge

12 comentaris:

  1. El títol i la portada tenen força, ara, a més, està la reva recomanació.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies, onatge! El poso a la llista... darrerament tinc mala punteria amb els llibres que trio. O sigui que faré cas de la teva recomanació.

    ResponSuprimeix
  3. Doncs seguirem els teus consells i mirarem de trobar-lo en alguna llibreria. Gràcies, onatge.

    ResponSuprimeix
  4. Si ens ho dius així, s'haurà de llegir! això sí, al mes que ve, perquè aquest matí ja m'he comprat dos llibres i el compte bancari aviat estarà en números rojos :p

    ResponSuprimeix
  5. Francesc, Carme, noves flors, aigua, Galionar, Elvira FR i Xica, el llibre us penetrerà, que consti que no tinc comissió de ningú. A més el llibre està molt ben editat, que de vegades hi ha llibres que l'editor no se'ls llegirà mai, paper blanc, lletra petita, -les esqueles són més alegres...-. Bona lectura i millor companyia.

    Des del far amb un Cor ple d'estrelles de l'Àlex Rovira i en Francesc Miralles, un plaer davant del mar.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Jo també me l'apunto. Després de llegir-te ve molt de gust!
    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  7. I jo també, a mès es anar sobre segur i triar be desprès de la teva recomanació.

    Un plaer

    ResponSuprimeix
  8. Rita i Martona, jo no l'aconsello, només dic: que us acompanyarà sempre. Pocs dies després d'haver-lo llegit, vaig estar a Barcelona tres dies, i tot passejant pel Palau de la Música, que és on passa la major part de la història, em vaig mirar el Palau amb uns altres ulls, estava impregnat pe la Casa dels Cants...

    Des del far amb sol i fresca.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Benvolguts amics! He trobat el vostre comentari i no em sé estar de donar-vos les gràcies...Només us puc dir que jo també m'ho vaig passar fantàsticament escrivint "La casa dels cants"; d'alguna manera, la història va venir a mi com mai no m'havia passat abans.
    Una abraçada

    MªRosa Nogué

    ResponSuprimeix