dimecres, 22 de setembre del 2010

Com un fruit infinit...



El poema d’avui i per fer honor a la veritat, va néixer fruit del poema de l’amiga Galionar, que suposo que a ella no li molestarà que acompanyi una vegada més al que vaig escriure jo. La fotografia també és la que va posar-hi ella. Gràcies Montserrat.




Quan l’onatge i l’arena es retroben a la platja,

s’entrellacen en la línia divisòria;

quan dos vells amics es retroben durant el seu viatge,

de vegades, en sorgeix un poema a dues veus.





EL TEU NOM A DINS LA NIT

Com una suavíssima carícia, l’aire tebi de la nit

recorre el cel amb el teu nom a dintre –jo l’hi havia dit-,

i embolcalla cada estel i el fa més nítid.

Embriac de passió, incapaç d’abraçar tanta bellesa

el firmament tremola, i s’esquinça del plaer de posseir-te.

I jo, confosa en la foscor i a prop dels arbres,

envejo ferventment la seva sort

tot murmurant també el teu nom, com un prec a l’infinit...

Montse Marcer, juny 2009


Dins la nit una suau carícia

l’aire tebi enlaira el poema

fins al cel amb llavis de nit.


Embolcallo cada estel

mentre vaig fent camí.


Amb la meva feblesa d’home

però amb la força de

l’abraçada profunda

esdevinc fèrtil fins a l’infinit.


De vegades la miopia personal

no ens deixa veure

la sort que ja tenim,

la que ens estima, la

que respirem, la que compartim.


A prop dels arbres sempre

tenim la força de les

seves arrels. I entre els arbres

el teu nom a cada branca

com un fruit infinit.


onatge




14 comentaris:

  1. "...Com una suavíssima carícia, l'aire tebi de la nit
    recorre el cel amb el teu nom a dintre -jo l'hi havia dit-,
    i embolcalla cada estel i el fa més nítid.
    Embriac de passió, incapaç d'abraçar tanta bellesa
    el firmament tremola, i s'esquinça del plaer de posseir-te.
    I jo, confosa en la foscor i a prop dels arbres,
    envejo ferventment la seva sort
    tot murmurant també el teu nom, com un prec a l'infinit..."

    ResponElimina
  2. Callo, perquè se sentin fort les teves paraules i les de Galionar.

    ResponElimina
  3. “el teu nom a cada branca
    com un fruit infinit”

    ...sense oblidar-nos de les arrels,
    que ens alimenten des de terra
    pujant la vida per l’escorça,
    cap amunt mirant el cel.

    Des de Sinera,

    ResponElimina
  4. Ara, avui que estic cansadíssima per a mi és un plaer i un descans llegir-te...de debò fa falta la poesia per alimentar l'esperit

    ResponElimina
  5. Galiona, gràcies una vegada més per ser-hi, passa el temps, passem nosaltres, però les paraules sempre queden...

    Des del far, bona nit infinita.
    onatge

    ResponElimina
  6. Pilar, malgrat qeu callis la teva companyia està per entre la brisa de la nit...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  7. Maria Consol veritablement sense ARRELS no hi ha res...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  8. Rita de vegades les paraules surten així...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  9. Elvira FR, celebro que aquestes humils paraules hagin estat com un recepta d'herbolari que es torna aire pur, -que canta en Serrat...-.

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  10. De vegades la miopia personal no ens deixa veure la sort que ja tenim, la que ens estima, la que respirem, la que compartim. .....
    M'encanta aquest...trocet !!!!
    I jo.... només faig que fregar-me els ulls ben fort !!!!!
    Abtaçada virtual.

    ResponElimina
  11. Elvira jo també em frego els ulls i no sé si són les lleganyes, però hi ha dies que tot ho veig igual...

    Des del far una virtual abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. Caram, quina sorpresa! Els poemes han recordat vells temps! Gràcies pel detall.
    Una abraçada.

    ResponElimina