diumenge, 5 de setembre de 2010

Sóc l'eco del silenci...


Sóc l’eco


del silenci,


la paraula del poema,

el mot de l’ara.

Els ulls tancats per veure el somni.

La mà que fa el dibuix.

La sorra que em queda al cos

em recorda la platja

de les petxines obertes...


Sóc la sang de la ferida de néixer.

El cor del romanço que batega.

Sóc la nit en el coixí de la lluna.

Qui gosarà dir-me que no sóc llunàtic?

La lluna és la gran llum i ombra

del dibuix de l’amor...

Segurament sóc l’home nascut

ase i que morirà ase...

No somrigueu tant que segur que

molts som de la mateixa família...

Però avui sóc el pol·len de les abelles,

i la flor que demà es marcirà...


Avui sóc el paper

on s’escriu el poema.

Cada mot escrit

s’esborrarà en l’eternitat.

Com que crec que no hi ha eternitat,

s’esborrarà demà o demà passat.

Cada any hi ha un gener,

és igual que jo hi sigui o no hi sigui,

que segur que no hi seré...

Avui l’aigua encara em calma la set,

potser demà no tindré set, o tindré la


llengua seca...


onatge

14 comentaris:

  1. Sense paraules.
    Sols em queda felicitar-te.

    ResponSuprimeix
  2. Carai Olguen has anat més de pressa tu en llegir que jo en publicar... Gràcies. Són pensaments en veu alta.

    Des del far una encaixada de mans.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. No vull fer esperar a aquells que no s'ho mereixen. Simplement.

    ResponSuprimeix
  4. Olguen, ara podria dir allò de: no esperava menys de tu. Però crec que no sóc mereixedor de tanta atenció. Però malgrat tot, gràcies.

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. "Però avui sóc el pol.len de les abelles"= realment preciós!!

    ResponSuprimeix
  6. Mireia gràcies per llegir-me amb bons ulls. Hi ha dies que les paraules són estrelles a les puntetes dels dits...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. “Avui sóc el paper
    on s’escriu el poema.”

    Potser avui sóc el paper i demà la ploma.
    Potser avui sóc la ploma i demà el sentiment.
    Potser...

    Bons pensaments, Onatge !!

    Des de Sinera, una abraçada.

    ResponSuprimeix
  8. Maria Consol només sóc allò que s'endurà el vent...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Et llegeixo present, et sento aquí i ara, i no m'importa com serà demà o si hi seràs, m'agrada llegir-te en aquest just moment. Avui les teves paraules les trobo més que mai, mirall de l'ànima.

    T'ha quedat rodó! Una abraçada,

    Mònica

    ResponSuprimeix
  10. Són molts els pemes dins d'un de sol. Intento imaginar-te nit i només ho aconsegueixo amb la claretat de la lluna.
    Bona nit, eco llunàtic del silenci...

    ResponSuprimeix
  11. Mònica els sentiments sempre hi són només canvia que de vegades destil·len unes paraules o unes altres... Avui han estat un eco... Gràcies.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. Pilar ja ho veus estic tocat per l'aire de mar i llunàtic per vocació... Gràcies.

    Des del far una mica de lluna.
    onatge

    ResponSuprimeix
  13. Isabel gràcies per les teves paraules...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix