divendres, 24 de setembre del 2010

S'estripa la nit...



S’estripa la nit

i neix l’ocell

del buit

i canta sense cançó,

la brisa de l’enyor

ho va besant tot...


A poc a poc

va dansant

la flama com

un camí dins

la nit.


Per entre núvols

de foc sempre hi ha

una sortida digna.


onatge

6 comentaris:

  1. Que trist és l'enyor de vegades, i com ens atrapa la sensació de buidor. Tot i això sempre cercarem una sortida digna.

    ResponElimina
  2. Cercarem na sortida que sigui almenys digna tot i estripant la nit amb les dents, amb els dits i agafant-nos fermament a la vida!

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha una sortida digna, segurament és cert; malgrat tot, de vegades costa trobar-la... Preciós i nostàlgic poema, onatge.

    ResponElimina
  4. “Per entre núvols
    de foc sempre hi ha
    una sortida digna...”

    ...encara que, de vegades, la sortida
    pugui ser entre restes de cendra fumejant.

    Onatge, en el teu poema anterior, em comentes que el dibuix de la lluna és de la Carme Rossanas. Ho vaig donar per suposat doncs, dins el dibuix, hi ha la seva signatura i, també, sóc una admiradora del seu blog i dels seus dibuixos. Potser ho vaig posar de manera que donava a l’equívoc però, en tot cas, està clar.

    Des de Sinera, com sempre, una abraçada.

    ResponElimina
  5. Els esvorancs de llum entre els núvols ens parlen d'una sortida digna.
    La vela llatina que creua l'horitzó també ens recorda que hem de seguir buscant una digna sortida.

    Un preciós poema, apreciat Onatge.
    Gràcies per encendre un far enmig de la boira espessa.
    Una abraçada des de l' Escala.

    ResponElimina
  6. ANNA benvinguda. El poema, mira, de vegades surt així, però és veritat, sempre intenten trobar una sortida digna, de vegades també una entrada digna... L'important no és encendre el far, és que hi hagi algú que el vegi i se'l faci seu en el mar de la vida...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponElimina