dilluns, 20 de setembre de 2010

En la tarda dels focs...











En la tarda dels focs, encara flames.

En la llibertat, encara empresonats.

Sempre amb un peu al coll.

Trepitjats de banda i banda.


LLADRES de matèries i somnis.

BORRATXOS de poder brinden

a la nostra esquena...


Se’n foten de la nostra suor.

El fruit del nostre treball sempre

és pels lladres de torn...

Es presenten amb

un somriure de cartró

a la boca, i un vot enganxat al cul.

Tot ve a ser el mateix...

el seu projecte només és esborrar,

expropiar i negar,

i continuar vivint bé


amb un os a


l’esquena...


onatge

3 comentaris:

  1. Alguns tenen tan poca vergonya que fins i tot brinden davant dels nostres propis nassos. Ja han perdut fins i tot la por a no mostrar-se tal com són.

    ResponSuprimeix
  2. Què més podria dir... :)

    Sí tens raó, però no t'enfadis... :)

    ResponSuprimeix
  3. Albert, Carme, quan vaig escriure aquest poema, no recordo que devia passar o haver passat, però pel que veig encara éstà vigent...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix