divendres, 17 de setembre de 2010

Sóc un invent al taller de la vida...


Plou, la pluja

em mulla i em penetra,

les penes també,

la flor de la felicitat

creix i viu dintre meu,

al recer de la meva ombra.

M'agrada caminar descalç

sentir la meva terra,

créixer de les meves arrels...


Rondinegen els mots

també rondinejo jo.

La vida que fa massa

eco dins de nosaltres

ens ensordeix...


Els camins sempre hi són,

però algú canvia els rètols.

Les direccions són oposades.

Cal seguir caminant

i opinar per un mateix.

De vegades sento l'olor i el fum

de les meves cendres.

Del foc interior

les flames m'encenen els mots.

Dels ceps de la vinya

el raïm madur,

als llavis el vi

en estat pur,

si és que hi ha estat pur...

El repòs de la mirada

no és mai obscur.

Sóc un invent

al taller de la vida.

No us acosteu massa

puc


explotar. . .


onatge

7 comentaris:

  1. Aquest mirar cap en dins, és un esclat de la vida a què et referfeixes sovint.

    ...creix i viu dintre meu,
    al recer de la meva ombra...

    Em fa pensar.

    ResponSuprimeix
  2. onatge, ets un invent de la vida, que a vegades reconec... i no em fa pas por d'acostar-me. Explotes, de tant en tant, en explosions de mots i sentiments que no fan mal. Arriben endins, això sí!

    Bon dia i una abraçada!

    ResponSuprimeix
  3. Ningú t´ensenya quin prestatge del taller de la vida és l´idoni per a tenir bona vista, ni el camí que has de prendre per a no equivocar-te. Normalment et donen els mapes canviats o et diuen per on havies d´haver passat quan ja vas de tornada. Aprenem de la vida a rodolons i a patacades, però tot i així és el més bell que algú t´hagi pogut regalar.
    Bon dia, Onatge.

    ResponSuprimeix
  4. Abans que no explotis desactiva't....la vida s'aprèn caminant i 'equivocació és un camí que simplement hem de descaminar

    ResponSuprimeix
  5. Potser si explotem de tant en tant això ens relaxa, i continuem la caminada amb forces renovades i, fins i tot, amb somriures.

    ResponSuprimeix
  6. De vegades explotar i actuar amb certa irracionalitat, seguint un primer impuls, pot portar a la millor de les direccions. D'altres però, a grans equivocacions. És un risc.

    ResponSuprimeix
  7. Pilar si no mirés cap endins, quasi que no plodria dir ni explicar res...

    Carme celebro que de vegades em reconeixis...

    País Secret, tens raó, un dels grans tresors de la vida, és que no té manual d'instruccions...

    Elvira FR ja estic desactivat...

    noves flors és veritat de tant en tant s'ha de respirar enfora...

    Albert B. i R., com tu dius és un risc. Normalment em bellugo entre el seny i la rauxa, i el millor de tot ho visc en el desequilibri...

    Des del far molt bona nit a tota la família que heu vingut.
    onatge

    ResponSuprimeix