dimarts, 28 de setembre de 2010

La joia del teu silenci...


Que ningú no destrueixi

la joia del teu silenci.

M’agrada compartir

però també m’agrada

estar amb mi.

El silenci té paraula

només cal entendre

el seu vocabulari.

entendre i ser-hi sensible.

Del diàleg dels teus ulls

n’escric el poema.

De la mirada en tinc somni.

El vent és l’aixada de tardor.

La nit és un poema d’estrelles.

Quan em miro no em veig

al mirall, no hi ha mil camins

m’hi veig jo, i encara

em puc mirar a la cara.

He enderrocat pensaments

que s’havien fet de ciment

a la meva ment.

Tot el que es construeix

a prova de foc i enderroc

ens acaba empresonant.

Llavors la ment ens domina

i no manem a la nostra ment.

La ment es fa amiga de l’ego

ara sí que esdevenim

lligats de peus i mans.


onatge

3 comentaris:

  1. Tenir la saviesa de saber compartir ... estones en silenci.
    La varietat de sons que te la vida... i la manca de so...també n’és un....
    Bonic aquest escrit... llegint a poc a poc !!
    I en silenci....

    ResponSuprimeix
  2. El silenci parla, crida, observa, escolta...Ens permet sentyir i sentir-nos, travessant el mirall.

    ResponSuprimeix
  3. Un silenci encisador a l' ombra de qualsevol lluna a qualsevol nit on el temps és tan sols un rellotge de sorra que rellisca entre els dits fonent els moments...

    Gràcies

    ResponSuprimeix