dijous, 2 de setembre de 2010

Que les paraules siguin el raïm per fer-ne el vi de vida...


Avui

m’he posat les sabates

de l’últim dia de l’any.

Avui és temps d’obrir la finestra

i llençar enfora tot el que

no serveix, al femer o a la

foguera, si pot ser cal entrar

nets al nou any.


Només tinc el desig de viure,

sentir, veure i respirar.

Després de la tardor

florir amb la primavera

tot passant per la tardor.

Poder besar el vent

i sentir el mar a flor de pell.


Que les paraules siguin

el raïm per fer-ne el

vi de vida, humitejar-me’n

els llavis sense que

m’emboiri l’esperit...


Que la flor de cada dia

escampi el pol·len i es

pugui florir cada dia.

Que els desitjos siguin

caminar endavant.

Que el nou any sigui el

poema que encara no està escrit.

Al joier de la vida

només la riquesa de viure,


la joia d’estimar...


onatge

8 comentaris:

  1. Potser tu ho expliques millor que jo: le s paraules són com el raïm per fer-ne vi d e la vida. Així ho sento jo. Gràcies.

    Des de l'herba! O des de la vinya de paraules!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Carme, aquest no és en resposta a res concret d'ara, em sembla recordar que fa tres anys que el vaig escriure, era un final d'any, i m'ha vingut a mà pel tema de les paraules. Tu t'expliques molt bé amb paraules i visualment...

    Nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Amb quina bellesa i perfecció t'expliques. Ho fas tan fàcil...

    ResponSuprimeix
  4. Olguen fas cara de ser un mestre amb vocació... Gràcies per les teves praules. Només embasto paraules amb fil de sentiments...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Em sembla que també aquest poema serviria perfectament per a l'inici del setembre; per a moltes persones comença el nou cicle precisament ara, i amb ell també la il·lusió dels nous propòsits que probablement no es compliran mai...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  6. Cara'm Galionar en majúscula! Gràcies per les teves paraules. Però ara em deixes a la porta de la teva nova casa... Un llibre i dues roses...

    Des de la serenitat del far, nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Doncs les embastes molt bé, les paraules.
    Enhorabona.

    ResponSuprimeix
  8. No et preocupis, onatge; la meva nova casa té les portes tancades perquè encara no hi visc, però aviat s'obriran per a tu i per a tot aquell que vulgui entrar-hi.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix