dimarts, 7 de setembre de 2010

Hi ha poemes...


Hi ha poemes que

te’ls mires amb lupa

buscant una coma,

un punt, un verb

que conjugui en present amb tu.

Que cap poema

no et sigui la vida,

ni l’aigua per la set, ni la carícia

que et fa orfe d’estimar.

De vegades arriba un temps

que duu tanta vida que

no ens deixa ni respirar.


onatge

14 comentaris:

  1. Benvingut sigui amb les teves flors...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  2. No sé...Tinc la sensació que hi ha un missatge que no puc desxifrar. Tal vegada busco més comes i punts del compte.

    ResponSuprimeix
  3. Pilar intento dir que cap poema no sigui la vida per ningú, ni la carícia que fa orfe d'estimar. De vegades hi ha qui s'abraça a un poema i no viu per res més...
    No estic segur de si ha quedat una mica més clar o si ho he complicat més...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. No sé si això és abraçar-se a un poema, però de vegades en descobrim algun que és com un espill de la nostra pròpia vida. I llavors sabem que no estem sols, que algú més també ha sentit els nostres sentiments, i això ens reconforta.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. Galionar és com tu dius, quan un poema ens agrada és perquè hi descobrim un somriure com el nostre, una tristesa, un silenci, una flama d'amor com el nostre, llavors el poema passa a formar part de nosaltres...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. I que vinguin aquests temps, que en vinguin molts!

    ResponSuprimeix
  7. zel que vinguin temps que tinguem la riquesa d'estimar en el temps...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. En aquest temps que duu tanta vida que no ens deixa ni respirar, segurament escriurem poc. No sé si podria ser cert, espero que no, que si escrivim molt és que no vivim tanta vida... o potser escrivim per sentir-la una mica més fort... la que tenim...

    Bona nit, onatge!

    ResponSuprimeix
  9. Els poemes han de ser com les facetes d'un diamant, cadascuna reflectint els diversos aspectes de la vida.

    ResponSuprimeix
  10. Hi ha poemes que amb el temps, quan els tornes a rellegir, te’ls mires amb la perspectiva de la llunyania i, de sobte, t’adones que no són tan llunyans com creies ni tan distants en el pensament. Doncs, el cor sempre batega amb versos escrits des de la profunditat dels sentiments.

    Des de Sinera, amb versos d’amistat.

    ResponSuprimeix
  11. Carme potser sí que és com tu dius, quan escrivim és quan ja hem viscut molt, o enyorem viure...

    Bona migiada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. Sílvia m'agrada la definició que fas de com ha de ser un poema, jo només afegeixo que ha de tenir una mica de metàfora, no pot ser que ho expliqui tot... Ha de quedar la interpretació de qui llegeix...

    Bona migdiada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  13. Maria Consol a mi també em passa que quan llegeixo un poema que ja té anys, de vegades encara sento el batec que em va impulsar a escriure'l...

    Bona migdiada.
    onatge

    ResponSuprimeix