diumenge, 12 de setembre de 2010

La gitana em vol llegir les mans...


La gitana em vol

llegir les mans

però a les mans

només hi tinc

testaments de carícies,

pronòstic de futur i

el tacte de l'ara...

La pell resseca dels freds,

la humitat de la pluja

i la vida de la rosada.


La gitana no sap del

meu gel ni del meu caliu.

Es mira i es remira

la meva mà

però què sabrà

ella del meu poema,

què sabrà ella del

meu respirar d'humà.

Em vol parlar de futur

però el futur és fum,

i el foc té les flames

ara i aquí...

onatge

8 comentaris:

  1. El futur és fum...

    M'agrada aquesta frase i també la que segueix i acaba el poema. Les flames del present, de l'ara i aquí que és el que importa.

    Bona nit, onatge i una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. M'ha agradat molt el poema!
    ... què sabrà ella del meu poema??
    Genial!

    ResponSuprimeix
  3. Carme, penso que demà, sempre és un temps massa tard, per això dic que "el futur és fum".

    Des del mar, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Filadora gràcies per ser-hi. Amb genial, amb fs sortir els colors... Només embasto paraules amb fil de sentiments...

    Des del mar, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. El futur no el pot predir ningú perquè depèn de els decisions que prenem nosaltres en cada moment. Nosaltres i els circumstàncies que ens envolten són les que dibuixen el nostre futur.

    ResponSuprimeix
  6. Albert B. i R., completament d'acord amb el que dius. La bola de vidre no la té ningú...

    Des del mar, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Tots pensen saber el futur dels demés...

    Ja m'agradaria que em pogueren llegir el futur

    ResponSuprimeix
  8. Es poden llegir les mans, sense haver de predir res. Aquestes tenen escrites moltes coses i diuen molt de nosaltres...Res del futur, però. No pot estar escrit el que no s'ha viscut.

    ResponSuprimeix