dimarts, 21 de setembre de 2010

Tinc les mans buides...


Tinc les

mans buides

però amb la riquesa

de la carícia,

i la durícia

tosca del treball.


Ets l’estel que

sempre vola

per la meva ment.


T’estimo sí, però

només sóc un home.

Velles ferides

ja no fan un dolor.

Tres roses d’enyor

ja no fan

un enyorament.


En la carn

de l’enduriment

encara sóc tendre...


I se’m trempa

l’esperit amb

la posta de sol,

o quan la lluna ve

fins al meu llit

i quan l’emoció

pareix llàgrimes...


onatge

2 comentaris:

  1. versos ben diferents, i que en canvi evoquen el mateix sentiment d'amor.

    ResponSuprimeix
  2. Aquestes mans que expliques no són pas buides... ben plenes que són!

    Bona nit, onatge, una abraçada plena

    ResponSuprimeix