diumenge, 26 de setembre de 2010

Vida, és femenina...










Vida,

és femenina,

viure ja és masculí.

És com voler posar

aigua al vi...

La força és dona.

El món és dona.

Malgrat que els homes

ho vulguin reconvertir.

L’engany és masculí,

la veritat és femenina,

la mentida també...

Potser tot són dreceres

del mateix camí.

La mort també és femenina.

Potser per això és la

darrera arrel amb la vida.

Tot el que és femení

és més profund.

L’home és passatger,

tot el que és erèctil

és breu...

L’home és foc,

i el foc ho crema tot.

La dona és brasa

i ho pot mantenir tot encès

sense cremar res.

Et pot donar la vida


o negar-t’ho tot...


onatge

20 comentaris:

  1. onatge, és un gran homenatge tot i que ja tinc una edat que m'agradaria deixar anar una mica la corda de tantes profunditats que he sentit com imprescindibles sempre fins ara i començar a caminar més lleugera d'equipatge.

    ResponSuprimeix
  2. El viure masculí, neix de la vida femenina, la qual cosa significa que tant l'home com la dona són vida que s'ha de viure en un mateix plànol...la linealitat iguala.
    Gràcies, Onatge.

    ResponSuprimeix
  3. Doncs jo no sé què dir-te. Sorprén que aquesta reflexió vingui d'un home, no hi estem gaire acostumades, em sembla. Amb tot, vida i viure són inseparables, com l'home i la dona...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. “ La Mort també és femenina...”

    ...com l’ ànima, que vola a la recerca d’ una altra vida.

    Des de la Sinera femenina.

    ResponSuprimeix
  5. Crec que tot és relatiu. No sé si hi ha un tarannà masculí i un altre femení, potser tot depén de cada persona en particular.

    ResponSuprimeix
  6. M'agraden els teus versos i m'agrada casa teva!
    Salut!

    ResponSuprimeix
  7. M'ha agradat molt aquest punt de vista masculí sobre el món fememí fet poema. Gràcies per la part que em toca com a dona. Et volia fer saber que he creat un nou blog que feim servir amb el meu grup-classe de l'institut i avui, com a activitat, hem emprat un poema teu. Per si el vols mirar: www.pqpicampos2.blogspot.com. Salutacions des de l'altra banda del far.

    ResponSuprimeix
  8. Carme, camina lleugera, sigues TU! I comparteix tot el bagatge que tens i que saps donar...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Hola Pilar, "vida que s'ha de viure en un mateix plànol...la linealitat iguala.", això s'hauria d'ensenyar des de P-1. Les coses ens haurien i anirien d'una altra manera...

    "Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes" PITÀGORES.

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Galionar, encara que sigui home, amb defectes i virtuts i mancances, encara tinc una miqueta, una espurna de sentit comú, i res no m'impedeix mirar-me la vida amb els ulls i el cor obert... I encara veig un masclisme estúpid i persistent...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  11. Maria Consol, la Terra és femenina, i tots i tota la vida ve de la Terra...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. noves flors "tot és relatiu", completament d'acord, però si que crec que hi ha un tarannà femení i un de masculí -no hi sóc entès però...- per una banda hi deu haver la qüestió genètica, l’educació i la “mala” educació, i per part de les dones una obligada resistència davant de tota classe d’agressions... Que només són fruit de l’estupidesa i la ignorància i ARROGÀNCIA... Suposo que quan vaig escriure el poema, vaig intentar fer una petita reflexió...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  13. Gsupira, gràcies, estàs a casa teva "si és que hi ha cases d'algú...".

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  14. Antònia, escric i penso com parlo i sento...
    Gràcies per afillar-te un poema orfe..., ja hi passaré a veure com es comporta...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  15. Femení o masculí som equivalents i ens necessitem per compartir vida i viure.

    Gràcies

    ResponSuprimeix
  16. Trobarem el ying i el yang, per tot i en tot. Qualsevol cosa pot trobar el seu complement, i n'hi ha infinits i van canviant.

    Abraçades filosòfiques,

    Mònica

    ResponSuprimeix
  17. Martona, és veritat el que tu dius, però després sortim al carrer i trobem la realitat que trobem...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  18. Mònica, el trobarem i ja el trobem, però cap complement pot ser una esclavitud per l'altre, ni un despreci permanent i profund...

    Des del far, bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  19. Tant diferents, però tant iguals alhora...poques diferències ens distancien en realitat....els sentiments i les emocions son les mateixes per un home que per una dona....sigui en masculí o en femení.
    Ben trobat poema !!!

    ResponSuprimeix
  20. Elvira sentiments i emocions ens abracen i ens despullen per un igual...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix