dilluns, 27 de setembre de 2010

A la paret sentiments escrits...


A la paret

sentiments escrits

que han estat parits

però no han trobat

el bressol d'una abraçada.

Mots escrits que no diuen

tot el que duen a dins.

Poemes a la paret dels carrers.

Mirades que són

l'esponja de les llàgrimes.

Peus que caminen

sense fer camí.

La presó dels cors

trencats i ferits...

Les mans que pengen

a banda i banda del cos

sense rebre res, amb el

prohibit de poder compartir.


Als desestimats que mal

caminen pel carrer,

el sol ni tan sols

els dibuixa l'ombra...

A la paret que cau l'arrebossat

poemes escrits que són

com la sentència pels afusellats.

La sang encara bateja

algun desig de vida...

I la vida també encara

té algun desig.

Els ofegats per la llàgrima.

Els indigestos de desamor.

Els esborronats pel fred de viure.

Els que no tenen mans

perquè l'última carícia

els hi va tallar.

I els que lluiten

i comparteixen

malgrat tots

els altres...


onatge

20 comentaris:

  1. No n’hi ha prou de sentiments escrits a les parets.... om a molts costa dir el que els tragina per dins...... Llàstima.

    ResponSuprimeix
  2. Elvira, hi ha molts persones que estimen, però poques ho diuen, ho donen "per fet...-. És allò de: T'estimo, jo també. Aquest jo també, és una frase feta i massa gastada.

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Aquest "jo també" sempre he pensat que es una paraula de tramit o de consolació, no sé com dir-ho, per tots aquells que han convertit la seva relacio amb una rutina que els mante a la vida pero no vius.

    Per cert només el llegir " Sentiments escrits que han estat parits però no han trobat el bressol d'una abraçada", em sembla senzillament delicios.

    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  4. Martona gràcies a tu per llegir-me. El poema també et dóna les gràcies. Aquest "jo també" està tan tronat..., que si algun dia va tenir alguna validesa, ara no en té cap... T'estimo, no té sinònim.

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. A algunes persones els costa dir t'estimo. Altres ho diuen tant, que el converteixen en el mateix que el "jo també" que menciones.
    Tant de bo que algun dia recuperi el valor que tenia abans de ser com una mena de letania.
    Mentrestant, cal estar atents al que hi ha escrit a la paret.

    ResponSuprimeix
  6. Pilar és com tu dius, a moltes persones els costa, i altres ho diuen com la repetició del lloro...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. No es tracta pas de les paraules, un "t'estimo" pot ser també com un "jo també". I un "Jo també" pot ser un t'estimo ben sincer... depèn de qui comença a dir-ho.

    Les paraules i fins i tot els gestos sovint es rutinitzen, és una llàstima.

    ResponSuprimeix
  8. Mirem als ulls al dir "Jo també" amb una mirada que apagui el só de la teva parla... i sabré que es veritat.
    Nanit a tots.

    ResponSuprimeix
  9. Dir-ho, sentir-ho i sobretot fer arribar l'amor a l'altre! Seria fantàstic viatjar amb una mirada que digués t'estimo a tothom que vulgués ser estimat.

    Llum per tots!

    ResponSuprimeix
  10. Crec que el sol sempre ens dibuixa l'ombra, n'hi ha prou de decantar-nos una mica i esperar.

    ResponSuprimeix
  11. Hi ha tantes maneres de dir t'estimo com persones que ho diuen; de vegades no són els mots emprats el més important sinó la força implícita que aquests duen en el seu interior.

    ResponSuprimeix
  12. Per sort, n'hi ha que sí que en tenen encara -de mans- per poder poetitzar parets...

    ResponSuprimeix
  13. I a més a més del que s'ha dit, dir que no conec ningú amb tanta energia com Onatge.

    ResponSuprimeix
  14. Carme tens raó, és i ha de ser un tot, un compendi, mirada, gest, to, somriure o no... De tota manera en general costa dir "t'estimo".

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  15. Elvira estic d'acord amb el què dius, de vegaddes sobren els paraules...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  16. Mònica, també tens raó, hi ha qui estima molt i no ho sap transmetre, no ho sap compartir...

    Des del far, una flama.
    onatge

    ResponSuprimeix
  17. noves flors, m'agrad com ho dius, procuraré decantar-me...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  18. Galionar, també comparteixo el què dius. Hi ha tantes maneres d'estimar i de dir-ho i compartir-ho, com persones...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  19. Cèlia, de vegades sort hi ha de la poesia a les parets per despertar al poble, o dir a algú, t'estimo!

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  20. Joan em faràs sortir els colors. Deu ser pels iogurts de la Fageda, pel pa cuit amb llenya, aigua bona, amanides, i molta cosa a la planxa, el vent de mar..., la lluna, i la posició dels astres quan vaig néixer...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix