dimecres, 15 de setembre de 2010

Xat d'àngels...


S’esmuny la tarda

sota un cel que ja

no sé de quin color és...


Els àngels

porten pírcings

i tatuatges...


El dimoni

està connectat

a Internet.


La creu té

claus sexuals.


El cel és un

xat d’àngels.


onatge

10 comentaris:

  1. Tant de bo que els àngels sàpiguen trobar amb qui parlar i que no ho hagin de fer amb el dimoni. Hi ha tants inferns darrere la pantalla...

    ResponSuprimeix
  2. Ens manquen els ulls de l'altre per veure....dimoniet....i gaudir de l'angel...El xat es un gran aparador.....però quant entres a la botiga.....

    ResponSuprimeix
  3. Vols dir que les noves tecnologies han arribat al cel (i a l'infern)també? :)

    ResponSuprimeix
  4. Ostres, tot avança molt depressa, no? Renovar-se o morir, diuen... Bon poema, mestre!

    Salut!

    ResponSuprimeix
  5. Pilar jo m'ho miro a Encesa de llum i es descobreixen sempre... De tota manera he de confesar que aquest intent de poema no està inspirat pas en un xat real, és una metàfora, que de vegades es pot fer realitat...

    Des del far sense xat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Elvira fa molts anys que no entro en un xat però és com tu dius...

    Des del far en directe.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. noves flros ja saps que els camins informàtics són inexpugnables...

    Des del far al natural.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Joan val me´s renovar-se... Això de mestre..., m'has mirar enrere...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Tant de bo pogués connectar-me amb el meu pare :)

    ResponSuprimeix
  10. En els xats potser hi ha més dimoniets que no pas àngels... però jo no xatejo mai, o sigui que només ho sé pel que m'expliquen.

    ResponSuprimeix