dimecres, 1 de setembre de 2010

Paraules...


Fruit dels comentaris a l’anterior poema sobre les paraules, començant ara publicaré alguns poemes que parlen de les paraules...


Paraules. De vegades

només podem sembrar paraules.

Les paraules sempre són fruit,

fan arrels, i a cops

són la única vida,

l’únic fruit, les úniques arrels.

Les paraules són l’aire i el vent,

són la vida, sempre són paraules.

Pa de paraules. Foc i flama

de paraules. Paraules.

Hi ha una muralla de paraules.

I un camí de llibertat

cap a les paraules.

I quan les paraules es fan cançó,

la cançó és alegria, és tristesa,

mar, platja, barca, onatge,

illa, far, lluna,

companyia...


onatge

7 comentaris:

  1. les paraules... ens defineixen i ens expliquen el món, i ens el fan proper, i ens alimenten i amb sort, ens sobreviuran, aliment sagrat pel cor i la ment...

    ResponSuprimeix
  2. Onatge, ahir no vaig llegir les teves paraules, doncs el meu càlam estava lluny de poder fer-ho. Bé, avui sí que les he llegit totes i, com tu, penso que les paraules són fruit i fan arrels.

    De vegades, també, són “paraules esquinçades” depenent del moment que els llavis les diuen o del lloc que el cor les guarda.

    PARAULA... Diguem qui ets, abans d’entrar a casa.

    Una abraçada amb totes les paraules, des de Sinera.

    ResponSuprimeix
  3. Em quedoamb que les paraules són la vida..
    Casualment i sense haver llegit el teu poema, el poema que he penjat avui al meu blog també parla de les paraules...deuen tenir molta màgia quan tothom en parla... :)

    ResponSuprimeix
  4. zel estic d'acord amb el que dius. Les paraules diuen molt de qui les diu...

    Una abraçada en silenci.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Maria Consol hi ha una paraula per a cada moment i un moment per a cada paraula...

    Una abraçada en silenci.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Natàlia és veritat tothom en parla, però també és veritat que els mal anomenats polítics han fet molt de mal a les paraules, canviant el sentit i l'accent...

    Una abraçada en silenci.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Sembrem, sembrem paraules, onatge, millor els poetes que els polítics, que com tu dius estan fent molt de mal a les paraules, a la llengua i a la comunicació!

    ResponSuprimeix