dijous, 23 de setembre del 2010

Dues copes...










Dues copes

mirant al cel.

Cristall bufat a boca.

Buides a punt

de rebre per

brindar a dos...


Un nature

nascut de la terra.

Nit, taula

davant del mar,

la lluna s’asseu

a taula, ja

som trio...


Mar onatge sal

i llavis humits,

tendresa desperta

al cos del desig.


Els sentits

en llibertat

de viure i expressar.

Les mans s’acaronen

amb la humitat

de la nit.


Les roques reben

la fecundació de

vida de les

onades...


onatge










14 comentaris:

  1. Avui per duplicat! :)

    És com un regalet això de trobar el meu dibuix aquí. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Aquestes nits són les que paguen la pena, amb lluna o sense ella :)

    B7s!

    ResponElimina
  3. Vull quedar-me amb "cristall bufat a boca" en homenatge a mon pare que fou "bufaor de vidre" tota la seva llarga vida laboral. Des de menut que he vist els vidiers bufar el vidre amb una canya llarga de ferro, alçar-lo ben alt i fer que l'atifell que fóra que fabricaven anara prenent volum. Després marbrejaven i el col·locaven al motle.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Ja veig que us prova la lluna plena, tant a tu amb el poema com a la Carme amb la seva il·lustració. M'agraden ambdues coses, així que felicitats a tots dos.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Carme, el duplicat és maternitat de la informàtica...
    Aquest dibuix teu, m'ha agradat sempre... Gràcies a tu.

    Des del far amb pluja i tempesta.
    onatge

    ResponElimina
  6. Xica en aquestes nits, "nosaltres" som la lluna...
    Des del far amb tempesta.
    onatge

    ResponElimina
  7. Francesc, el teu pare devia ser un bon artesà, llàstima que aquest oficis han anat desapareixent... Molta gent diu "fet a mà", i no és així, és bufat a boca. A Olleria hi havia molts artesans del vidre, de fet a tot el país valencià ha estat i és terra de grans artistes. Ara sembla que tot sigui "bufat a la Xina...".

    Des del far amb tempesta.
    onatge

    ResponElimina
  8. noves flors, se'ns dubte de lluna...

    Des del far amb tempesta.
    onatge

    ResponElimina
  9. Galionar, ja saps que sóc llunàtic i tocat pel vent de mar... La Carme em sembla que és de lluna endins...

    Des del far amb tempesta.
    onatge

    ResponElimina
  10. Vaig llegint ... i gaudint... sempre es bonic escriure de la lluna !!!

    Oi tant !!

    ResponElimina
  11. “Quan les mans s’acaronen en la humitat de la nit...”
    ...només pot parlar la poesia sota la claror de la lluna.

    Felicitats, pel poema i el dibuix.

    ResponElimina
  12. Elvira, llegir quempre és un gaudi, i si és sota el sostre de la lluna...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  13. Maria Consol, quan la lluna ens abraça, només pot parlar... Gràcies pel que dius del poema, però el dibuix és de la filla dona mare esposa àvia poetessa dibuixant pintora artista... Carme Rosanas!

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina