Potser és que
no sé estar
sense fer res
i sempre estic
pensant; ara
em reneixen
de la memòria
tardors antigues,
roses desfullades,
rosades de primavera,
i aquells núvols
que ja no han de
donar pluja.
I les pedres del camí,
i la sorra a la butxaca,
de la meva platja.
I un brindis de lluna,
una espurna de sol,
i els poemes amb
l’eco de la solitud.
La cançó del silenci.
Carícies que han
perdut la flor...
onatge
Òsti no pares... no tens mai un moment de respir? :)
ResponEliminaM'inclino devent la creativitat expressada en paraules...
salut!
"Carícies que han perdut la flor..." però les fulles també són vellutades i serveixen per acariciar :)
ResponEliminaGràcies per ser-hi!!
Hola Joan gràcies pels teus elogis. Això va a dies, n'hi ha que tiraria el barret -el blog- al foc i d'altres que publico tres poemes.
ResponEliminaJoana ja saps que quan escrivim surt l'eco interior...
Una abraçada.
onatge
És cert, encara recorde les teues reticències a publicar en un blog i sempre tens coses a dir i poemes a mostrar-nos. Veus? :)
ResponEliminaMira aquest títol és suggeridor... jo crec que també sóc gandula frustrada...
ResponEliminaPerò els núvols que ja no han de donar pluja a vegades són prou bonics...
Jo crec que, a hores d'ara, necessites aquest blog com l'aire que respires... millor que no el tiris al foc.
:) Bona nit, onatge!
Noves flors, tu que em llegeixes amb bons ulls. Tens raó, recordo quan podia dir: Sóc un sense blog...
ResponEliminaCarme sembla que m'hagis fet un diagnòstic... No bec no fumo no vaig amb homes no m'agrada el futbol, escriure em fa volar sense efectes secundaris...
Gràcies totes dues per acompanyar-me.
Una abraçada de poema.
onatge