La lluna em broda un somriure,
jo li regalo una mirada de bon veure...
Els mots es rebel·len a
sortir fora del pit,
el poema és molt sentit,
però encara no es escrit...
La lluna s’humiteja els llavis.
La nit ha posat el silenci a la taula,
l’àpat de les paraules serà un festí.
Els records seran una galàxia.
Aquesta és nit serena, ningú no
pot tancar la ràbia amb pany i clau,
l’ha segaré d’un cop de falç...
Però avui la lluna em fa l’ullet,
el mussol sembla més simpàtic...
La lluna passeja pels carrers
amples i pels estrets.
La veu d’un cantant difunt
canta amb el testament de la seva veu.
Avui la nit fa olor de lluna.
La sorra del rellotge s’ha acabat
he aturat el temps, les ones del mar
no tenen cap pressa, jo tampoc...
Sento la sal als llavis.
Acaricio una barca vella.
Avui la lluna em broda un somriure...
onatge
La lluna s'ha pres el temps de brodar... i per tu aquest somriure i mentre la nit fa olor d e lluna, vol dir que el temps és ple i ric, aturat o no, just a la teva mida.
ResponEliminaPreciós, una abraçada de diumenge, onatge.
Hi ha brodats que es fan amb punts molt petits, per tal d'assaborir-los.
ResponEliminaM'has deixat amb les ganes de sentir el perfum de lluna.
M'agrada com parles avui, Onatge.
Quantes complicitats que es creen entre la mirada de la lluna i la dels nostres sentiments...! Ens és alcavota, còmplice, amant, amiga, i sempre ens conhorta.
ResponEliminaI qui diu que els poemes només existeixen si han estat escrits? Potser els més intensos volen invisibles a través de l'aire i de la nit, i per això la lluna et somriu...
Una abraçada
Avui la nit fa olor de lluna. Jo em quede amb aquest vers, i comence a oldre...
ResponEliminaSi la lluna et regala un somriure, ofereix-te a ella.
ResponEliminaSalut i Terra
Carme Pilar galionar novesflors i Francesc, vosaltres m'heu brodat un somriure...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
a vegades la lluna és generosa amb nosaltres, i ens fa agradable i especial la nit.
ResponEliminaun petonet maco